La roda
Complexitat en temps de simplisme
Honestedat i rigor són enemics de l'eslògan inconsistent i de la indefinició ideològica
La complexitat no es governa a cop de simplificació. Es pot simplificar la complicació, però no la complexitat. La complexitat és una característica dels sistemes desenvolupats, integrats per molts components. Una troca de llana embullada és un exemple de complicació: un únic fil esdevingut nus indestriable. Un teixit escocès és un exemple de complexitat: molts fils de molts colors entrecreuant-se en una trama final de ratlles i quadres diversos.
La gestió de la cosa pública és complexa, molt més que qualsevol quilt. Exigeix atenció a molts temes diferents que, a més, s’expressen a escales temporals i espacials distintes. Hi ha coses urgents i coses importants, coses vistoses i coses neuràlgiques. El bon gestor públic ha de saber distingir, prioritzar i jugar moltes partides simultànies, cada una amb el seu tempo i les seves necessitats d’inversió. Resumir-ho tot en un eslògan és impossible i fins i tot temerari.
Per tant: ¿com es fa una campanya electoral honorable? Em temo que de cap manera. Aquestes campanyes electorals corresponen a un altre moment de la democràcia, són un anacronisme, com votar amb papereta en temps d’internet o les llistes tancades en temps d’informàtica. Per això triomfen els simplismes que defugen la complexitat i ofereixen preteses solucions simples a qüestions complexes. Es tornen a defensar els transvasaments de conca ignorant el clima i l’ecologia, s’identifiquen gestió municipal i benestar social, s’assimila públic a honest i privat a mafiós, es mesclen les taxes amb els impostos, etcètera. El dia 24, tracti d’optar per algú que es proposi governar el seu municipi amb honestedat i realisme, d’acord amb un programa ideològicament avançat (sense ideologia no hi ha política). Exigeixi ideologia, programa i rectitud creïble. I no oblidi que la realitat és tossudament complexa.
