2
Es llegeix en minuts

Fa 125 anys Barcelona acollia la primera manifestació de l'1 de Maig. Com a curiositat, la manifestació es va fer un 4 de maig, un diumenge, i no l'u de maig, que no era festiu. Ha plogut molt des d'aleshores. Moltes coses s'han guanyat i algunes poques s'han perdut en aquests 125 anys. Alguns Primers de Maig han servit per avançar. Altres han sigut prohibits i silenciats. En altres tan sols s'ha pogut oferir resistència.

És evident que els sindicats d'avui no són els de fa 125 anys. Tampoc voldríem aquells sindicats. Els sindicats han seguit evolucionant i avui resolen problemes semblants als de fa 125 anys, però amb eines diferents.

Tot i això hi ha una cosa constant, el Primer de Maig segueix sent un dia en què els treballadors estem convocats per manifestar-nos. Pot assemblar-nos que és només un ritual. Una espècie de 'missa' al carrer en què es dóna veu als diversos conflictes en què sindicats i les persones treballadores estem embarcats.

Però no és només un ritual. Alguns creuen que pel fet que la major part dels conflictes es resolen abans que arribi a les formes més dures de vaga, o pel qual una manifestació per si mateixa no té la força per canviar lleis, aquestes ja no serveixen.

La feina més freqüent dels sindicats és gairebé invisible. Hi ha molta feina  quotidiana dels delegats sindicals a cada empresa, dels gabinets jurídics, que atenen els problemes individuals. També n'hi ha intentant salvar en la negociació col·lectiva allò que es perd.

El 99% de la feina dels sindicats està en aquestes petites accions, invisibles, no reflectides pels mitjans, en què no hi ha banderes, ni crits, ni consignes. Però que sense elles les nostres vides com a persones treballadores seria molt pitjor.

Notícies relacionades

Hi ha errors i hi ha encerts. Hi ha petites victòries i derrotes. I encara que avui (per sort) tot està molt més institucionalitzat que fa 125 anys i els conflictes es poden canalitzar majoritàriament de forma tranquil·la i pacífica, el Primer de Maig, les vagues, els piquets i les manifestacions segueixen sent part de l'instrumental de sindicats i persones treballadores.

Molts voldrien deixar les manifestacions, vagues, piquets i Primers de Maig a un mer paper ritual. Per això recentment han intentat criminalitzar vaguistes i manifestants. Però per sort encara per a nosaltres, el Primer de Maig, les vagues, les manifestacions i els piquets no són només un ritual.