Petit observatori
¿Podem saber com serà el futur?
He llegit que el canvi climàtic ens portarà uns estius africans. Jo preferiria utilitzar l'expressió evolució climàtica, i no canvi, perquè si aquest fenomen existeix serà, en tot cas, un procés, progressiu però més aviat lent. No un canvi sobtat.
Això és el que va exposar Manuel Castro, catedràtic de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Castella-la Manxa, davant d'un centenar d'experts procedents de diversos països. L'augment de la calor, possiblement en forma d'onades, es notarà especialment a l'estiu, però també a l'hivern. Parla, fins i tot, d'entre sis o set graus.
¿I quan es preveu que passarà, tot això? No es tracta d'una predicció per a un futur gaire remot, sinó que es calcula que la variació es produirà durant la segona meitat d'aquest segle. O sigui, que l'experimentaran tots els que ara són molt joves. ¿És possible? Hi ha un error de xifres o la notícia és una bomba.
«L'argument dependrà del comportament humà», acaba dient un dels experts, «el ventall podria resultar més ampli». ¿Encara més? ¿O sigui que la generació dels meus néts és possible que es trobi vivint a les portes del desastre?
Em pregunto si no és possible que a algun expert no se li hagi escapat un zero de més que hagi multiplicat els càlculs. Que això de la terra acabarà tan malament és perfectament acceptable. L'univers encara no està prou conegut per explorar-lo, i una exploració absoluta sembla impossible, per molts avanços admirables que es vagin produint. Però els possibles descobriments o valoracions d'un futur allunyadíssim els hauran de fer, penso, uns humans també molt allunyats de les pròximes generacions.
Busco a l'Enciclopèdia Catalana com explica què és el futur. Diu, amb una brevíssima exactitud: «Que serà». I ho amplia una mica més : «Allò que serà, el temps a avenir». No pot dir quant de temps, naturalment. El futur és una idea present, però una realitat inexistent.
