La clau
La 'línia editorial' del Macba
Sense conèixer el rerefons que va motivar la seva decisió final, costa d'entendre que un gestor tan prudent i assenyat com el director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Marí, no calibrés la que li cauria a sobre al suspendre l'exposició La bèstia i el sobirà per la presència d'una obra «inapropiada».
Si no parléssim d'art sinó de les Falles, no dubtaríem a menysprear per la seva lletjor i mal gust l'escultura objecte de polèmica. A Not dressed for conquering, composició de paper maixé similar a les que aquests dies cremen a València, apareixen, en postura poc estètica i menys decorosa, tres personatges que, segons testimoni de l'artista, Ines Doujak, pretendrien representar el rei Joan Carles, l'activista boliviana Domitila Barrios de Chúngara i un pastor alemany. Només el gos resulta completament reconeixible.
Si no arriba a ser censurat, l'esguerro hauria corregut la sort que es mereixia: passar sense pena ni glòria, com ja li va succeir al ser exhibit al Brasil. Però, una vegada retirat pel Macba, amenaça de convertir-se en (abominable) icona de la llibertat d'expressió de l'art enfront del poder. Mal negoci per a l'art, pitjor per al Macba, que així veu compromesa la seva bona reputació.
Reflexió o provocació
Notícies relacionadesLa controvèrsia suscita un suggestiu debat sobre les fronteres entre l'art que mou a la reflexió i l'estrambot que només busca provocar. Un debat ja abordat, amb molta cautela, després de l'atac fonamentalista contra la revista Charlie Hebdo.Marí va traçar un arriscat símil entre la seva responsabilitat al capdavant del Macba i la d'un director de diari: l'obra, va apuntar, «està en contradicció amb el que podríem anomenar la línia editorial del museu». Mereix resposta.
Aquest diari publica centenars d'informacions, vinyetes, entrevistes i tribunes d'opinió divergents o obertament contradictòries amb la seva línia editorial, que, com es diu a la pàgina anterior, «s'expressa només als editorials». Els punts de vista dispars conformen una miscel·lània plural i diversa que enriqueix la nostra oferta editorial. Amb només dos límits: el respecte i el bon gust. Vet aquí la diferència.
