Cristiano té dret a fer el que vulgui

Comença la fase decisiva de la Lliga de Campions i jo crec que els equips de sempre, els més grans, demostraran la seva fortalesa: Bayern, Chelsea, Barcelona i Reial Madrid. Hi incloc sens dubte també l'Atlètic, perquè per guanyar-lo s'haurà de tenir amb què.

L'Atlètic és un equip ordenat, que té una idea clara i està en una pujada permanent. Quan sembla que trontolla es recupera, quan sembla que la cosa va malament troba camins que van lligats a enfortir la mateixa idea. Quan va perdre amb el Barcelona a la Copa del Rei semblava que sorgien els dubtes, però després acaba fent un partidàs contra el Reial Madrid. Això és un mèrit del tècnic i dels seus futbolistes.

La gent disfruta molt guanyant el Reial Madrid. Quan vaig dirigir  l'Atlètic vaig tenir la sort de fer-ho el 1987, també amb un 4-0. Aquell equip que jo tenia jugava molt bé a futbol, tècnicament era molt bo. Jugava també enxiquint espais i era contundent a dalt. Nosaltres també vam guanyar el Barcelona de visitant, però, és clar, les repercussions ara són diferents. Són equips diferents. El que té aquest Atlètic de Madrid de diferent és que hi ha hagut una continuïtat. I jo vull destacar una cosa, encara que ara diguin que Menotti en parla bé perquè va guanyar el Reial Madrid. L'Atlètic té una idea molt clara de joc. Després es pot debatre, es pot discutir si la idea és bona, si la idea és dolenta, què es pot corregir. A vegades em sembla que s'excedeix en situacions que no corresponen a la categoria dels seus futbolistes, perquè crec que té molt bons jugadors per jugar. Però hi ha una idea molt clara que jo no veig que tingui el Reial Madrid.

Solucions individuals

El Reial Madrid és un equip que té grandíssims jugadors, però en l'aspecte col·lectiu em sembla que davant l'adversitat les respostes sempre són individuals. I és cert, individualment els en sobra per poder resoldre partits. Ara, el tema és quan s'enfronten a equips com l'Atlètic… El que em sembla realment una idiotesa és criticar Cristiano Ronaldo per haver celebrat el seu aniversari. A mi no m'importa si Serrat se'n va a domir d'hora o si García Márquez prenia un whisky abans d'escriure, no es tracta de la meva vida. Em sembla que són interessos periodístics que no ajuden. N'hi ha alguns a qui la tristesa els pot i volen estar sols i hi ha una altra gent que fa al revés. A més, és el seu aniversari,  té dret a fer el que vulgui. Això no té res a veure amb el joc, ni amb el futbol ni amb Cristiano. A mi el que em preocupa és que Cristiano Ronaldo jugui el partit que va jugar davant l'Atlètic, per exemple, no que hagi celebrat l'aniversari.

Al Barcelona, en canvi, el veig amb més conviccions en aquests moments. Els tres de dalt, per exemple, ja no es discuteixen. Abans entrava un a l'equip i en sortia un altre. I hi havia certes coses que la premsa exagerava, com la relació del tècnic amb Messi. Em sembla una estupidesa plantejar que Messi farà una revolució contra l'entrenador. És massa ingenu, nen, malgrat els anys que té. És probable que quan et treuen tinguis alguna reacció, però quan entra al camp vol guanyar, ser el millor, jugar. I Luis Enrique ha anat trobant l'equip, buscant els  llocs. És mèrit d'ell, perquè els va posar quan li deien que tots tres no podien jugar junts a dalt. I l'equip està millor, perquè a més té uns futbolistes que espanten. Messi pot estar 20 minuts parlant per telèfon dins del camp amb la seva dona i amb el seu fill, i de sobte deixa el telèfon, agafa la pilota i guanya el partit. És una cosa terrible, una màgia indesxifrable, no es pot analitzar.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Un altre dels grans protagonistes a la Champions serà sens dubte el Bayern. Ha perdut jugadors molt importants, sobretot al mig del camp, com Thiago o Lahm, però és evident que per on passa Guardiola creixen els futbolistes. No hi ha cap jugador que pugui dir que no ha crescut dins de la idea del Pep.

I pel que fa a Guardiola, jo el noto molt feliç amb la vida del futbol alemany. L'altre dia estava en una conferència de premsa i hi havia només sis periodistes. A més a més, al seu equip li ha anat molt bé i viu en una ciutat meravellosa. Però també porta a l'esquena unes càrregues emotives importants. Guardiola guanya 2-1 en un  partit regular i llavors hi ha un qüestionament que no el tenen altres que perden per 4-0. El seu compromís amb el futbol és increïble i això produeix una fatiga molt gran. Així va ser quan es va demanar a ell mateix un any de vacances. I en qualsevol moment haurà de demanar-ne un altre, perquè jo sé com pateix i el que sent en cada partit.