La vida dels altres

Com tants altres escriptors de mèrit, Ignacio Vidal-Folch fa anys que publica llibres magnífics que reben unes crítiques excel·lents i unes vendes tirant a discretes. ¿Milloraran ara que li acaben de concedir el premi Ciutat de Barcelona de literatura en castellà per la seva última novel·la, Pronto seremos felices? Tant de bo. Jo, de moment, me n'alegro per ell, perquè no en va som amics des de fa gairebé 40 anys, en què ens hem anat intercanviant tot el que escrivíem i en què els consells, no sempre seguits, han estat d'anada i tornada.

I com que a mi mai em donaran el Ciutat de Barcelona, tret que es creï un premi a les Ganes de Molestar l'Alcalde, m'alegra, almenys, que l'hi donin a algú que és al mateix temps un bon amic i un gran escriptor.

I m'alegra especialment que el llibre elegit hagi estat Pronto seremos felices (Destino), perquè és un dels dos que més m'han agradat de l'obra d'Ignacio -l'altre és la col·lecció de relats Amigos que no he vuelto a ver (Anagrama)-, perquè en ell s'imposa una mirada sobre la misèria humana carregada d'empatia que, potser, abans no estava tan present. Ens fem grans i més tolerants, suposo, encara que potser només més indiferents.

Notícies relacionades

Acords per mirar endavant

¿Què seríem sense turisme?

Pronto seremos felices és un fresc de la caiguda del comunisme als països de l'Est, fabricat voluntàriament amb material (humà) d'enderrocament. Aquí no hi ha grans homes ni gestes terribles, sinó gent petita i bàsicament mesquina de­dicada a sobreviure en un entorn hostil.

Les seves existències, tan miserables com peculiarment entranyables, ens són explicades per un narrador, un àlter ego de l'autor, que a penes parla de si mateix i es limita a explicar-nos la vida dels altres. Estem davant la versió a peu de carrer d'un gran esdeveniment històric, però Ignacio cedeix la paraula als desgraciats, a les víctimes, als brivalls i als bales perdudes. I ho fa sense jutjar-los, perquè ells sols són suficients per posar al descobert les entranyes d'aquells règims menyspreables sota els quals la seva vida se'n va anar, inevitablement, al ­carall.