Espanya i els nous mites grecs

Els grecs de finals del segon mil·lenni abans de Crist van utilitzar els mites, com a relats fabulosos d'un fet extraordinari que s'havia produït en èpoques passades, per intentar explicar els grans problemes del món. Aquells mites van donar lloc a una cultura, que va ser el germen del món greco-judeo-llatí, d'Occident en definitiva. Robert Graves (1895-1995), poeta, novel·lista (Jo, Claudi), assagista i traductor de textos clàssics, va compilar i va explicar la majoria d'aquestes al·legories en el seu monumental Els mites grecs, aparegut el 1955 i elaborat a Deià, Mallorca, on vivia l'escriptor britànic.

Quatre mil anys més tard, la crisi de la moderna Grècia, que ara després de la victòria dels radicals de Syriza vol iniciar un nou temps, tan incert com els anteriors, només es pot explicar amb el recurs a relats tan fabulosos com mítics, recopilats per centenars d'experts, i que la majoria de la població sap que són certs, però que no desitja acceptar.

Notícies relacionades

La diplomàcia que necessita Ucraïna

La festa dels 18

Grècia va viure per sobre de les seves possibilitats i es va endeutar per sostenir la seva embogida despesa pública, que a vegades es convertia en gabelles per als ciutadans. En un país amb el 50% del PIB espanyol, el salari mínim era un 50% superior, cosa que Syriza ha anunciat que tornarà a fer. L'hospital Evangelismos, un dels principals d'Atenes, va tenir contractats 15 jardiners per cuidar mitja dotzena de plantes. El Ministeri d'Agricultura va crear una unitat per digitalitzar les fotografies de les terres públiques i per fer-ho va contractar 270 persones sense experiència en fotografia digital, ja que eren carters, perruquers, agricultors, afiliats al partit del Govern, és clar. Grècia va arribar a tenir un milió de funcionaris, el 10% de la seva població, amb plusos per arribar a l'hora a la feina, fer servir ordinador o anar correctament vestit. Els guardes forestals cobraven un plus per treballar a l'aire lliure. Amb extres, els funcionaris grecs van arribar a guanyar una mitjana de 70.000 euros anuals per 55.000 dels seus col·legues alemanys. Els grecs es jubilaven als 61 anys amb el 96% del sou, però a més molts podien accedir a la jubilació anticipada, professionals com ara perruquers, flautistes, cuiners, massatgistes, professors i fins i tot presentadors de televisió. La raó, la penositat de la seva feina.

Hi ha molts exemples més d'aquests fets fantàstics, com els mites, gairebé tants com els clàssics, però uns quants expliquen a on ha arribat Grècia i per què, tant si els agrada a Syriza o a Podem com si no. Els grecs han elegit un futur i es mereixen una oportunitat, fins i tot aquesta flexibilitat dels seus creditors que sembla que poden trobar, però no a costa de tots els altres i perquè tornin a gastar-se el que no tenen. Potser és dur, però és real, no té res de mític i ho explicava diumenge en aquest diari Joan Tapia: els 26.000 milions que Espanya va prestar a Grècia equivalen al que costa pagar la desocupació durant tot un any al nostre país.