El boli de 4 colors de Pablo Iglesias

Prova d'agudesa visual. ¿Què tenen en comú, cua al marge, les fotos de Pablo Iglesias durant el seu míting a Barcelona i les de la seva entrevista amb el director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernández? Premi per al sagaç lector que hagi vist el bolígraf Bic de quatre colors, tot un homenatge als que vam estudiar l'EGB, però que també es pot interpretar com un resum de la meteòrica, aclaparadora i, per a cada vegada més partits, irritant irrupció de Podem en la convulsa escena política.

Quatre colors, quatre. Verd, blau, vermell i negre. No importa l'ordre, però sí la funció. Artefacte escolar molt pràctic però, recordin, les mines s'encallaven molt fàcilment. Quatre colors, un per a cada ocasió.Anem d'un en un.

Verd. D'aquest color, Iglesias en parla molt poquet, llevat de quan es refereix als avida dollar que integren la casta. Ja saben, aquells «l'única pàtria dels quals són els diners», parafrasejant el líder de Podem. En canvi, del verd ecologista ben poc en sentim per part dels quadros d'aquest moviment que es va gestar el 15-M.

Roig pàl·lid

Blau. El blau com a diana, com a objectiu dels atacs. Aquell blau amb què s'ha identificat el PP i al qual torpedinen sense pausa els quadros de Podem. Però és el color amb què s'escriu i amb què es firma. El color de la tradició i de la centralitat, a la qual Iglesias sap que no pot renunciar si, com diu una vegada i una altra, vol guanyar.

Roig. El vermell intens dels inicis està donant pas a un vermell cada vegada més pàl·lid. Un vermell que, en l'aspecte econòmic, vol espantar menys que abans. Rojos, però no dimonis. Però és el vermell també usat per ratllar els rivals. Erosionades, segons totes les enquestes, Izquierda Unida i ICV, ara li toca el torn, en virtut d'aquest ja descarat trànsit al centre polític, al PSOE. Serà el pròxim a ser ratllat.

Notícies relacionades

Dies d’estiu

Ficció i no ficció

El negre. El color del dol, el rigor i l'austeritat, però també el dels punts foscos, que n'hi ha. Foscor ideològica, estratègica i, fins i tot, biogràfica.

S'acosta l'hora de la veritat. L'hora de prendre decisions i parlar clar. Iglesias haurà d'elegir llavors un boli d'un sol color.