Petit observatori

1
Es llegeix en minuts

Ja em perdonaran si en aquest article apareix sovint la paraula cul. No és que utilitzar aquesta paraula sigui pecaminós, ofensiu o qualsevol altra inconveniència. És una paraula que es troba en els més respectables diccionaris. En l'Enciclopèdia Catalana se'n dóna aquesta definició: «Cul. Part inferioposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. És format per la pell, el teixit subcutani, l'aponeurosi glútia i la important massa muscular constituïda pel gluti major, mitjà i menor».

Per compensar la rigorosa descripció es donen exemples de l'ús popular de la paraula: arrossegar el cul per terra, que s'ho fiquin al cul, és un cul de taverna, tenir el cul pelat, ha deixat un cul de got, etcètera, i només hi afegiré «ser dues persones cul i merda», és a dir; inseparables.

Llegeixo a la revista Es que els culs femenins han començat una cursa triomfal. La cirurgia estètica s'ha posat a disposició dels culs. Potser era previsible, després de la pràctica de modificar el volum dels pits femenins. Però aquesta pràctica és molt discreta al costat de la culoestètica. He vist la foto de dues dones de cara bonica que els ha sortit al darrere un bony espectacular. M'ha fet pensar en aquells insectes que presenten, a la part central de l'esquena, una protuberància desproporcionada.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, aquests tractaments per farcir espectacularment el cul de les dones trenquen radicalment amb la tradició de la bellesa femenina, basada en una combinació feliç de proporcions. ¿On anirà a parar aquella tradició del culet? Potser l'elogi d'un cul exigirà l'ús de la paraula culàs.

És innegable que un darrere -com es deia amb discreció popular- té uns límits estètics, compatible amb l'atracció sexual. Si la novetat triomfa, els homes toparem inevitablement amb les ocupants de les plataformes de l'autobús. I haurem de canviar el vocabulari. En comptes de dir «perdoni», haurem de dir «la felicito pel cul, senyora». I somriuran i ens diran «gràcies».