Peccata minuta
Joiosos jubilats
Entre tots quatre sumen 308 anys --que dóna una mitjana de 77--, i no obstant estan entre els millors i de rabiosa actualitat. Començo per Leonard, el menys nen, que el primer dia d'aquesta tardor va complir els 80; potser a això es deu, a més de compartir cigarrets i paraules amb massa dones, la seva veu de fum brut. Jueu d'ascendència lituana, ordenat monjo budista el 1996, sempre ha preferit els vestits Armani als blue jeans. Ens va explicar la seva nit amb Janis Joplin al Chelsea Hotel de Nova York i vam menjar taronges de la Xina pelades per Suzanne Verdal, companya del seu amic l'escultor canadenc Armand Vaillancourt. Tots els músics de carrer, creients o no, canten el seu Hallelujah. Fa quatre dies va treure el disc Popular problems.Abans-d'ahir, dijous 20-N, Paco Ibáñez Gorostidi va cantar a la Sevilla de la duquessa d'Alba per celebrar els seus primers 80 anys. ¡Mira que néixer el mateix dia que la va palmar l'altre! I ho va fer en el republicà any 34 a València. Després va ser basc, francès, una mica hebreu… fins i tot va compartir amors i pis al carrer de València de Barcelona amb Júlia, homònima de la filla de José Agustín. Confessa ser soldat català i treballa amb tant mirament l'amistat i la fusta com poleix amb llima suau les síl·labes de Góngora, Lorca o Goytisolo. El primer que fa al matí és obrir totes les finestres perquè els vents del poble el despentinin.
Els Reis Mags van dipositar a Asti, Llombardia, Itàlia, el 6 de gener del 37 el després vibrafonista i avvocato Paolo Conte, que no va cantar les seves cançons, per vergonya, fins al 74. Surrealista artista de varietats jazzístiques, chansonnier de mostatxut corbatí en totes les llengües de la més vella de les Europes, va patentar un afònic cabaret de Mocambos i Politeamas en què fins i tot cabien les verdes milongues d'Atahualpa o qualsevol altre déu. Acaba de publicar Snob, paraula que, com tothom sap, és sinònim d'innoble.
Notícies relacionadesJoan Manuel Serrat Teresa, parit al Poble-sec entre Nadal i els Sants Innocents del 43 -any amb nom de licor-, torner fresador i sexador de pollastres, després de celebrar amb una antologia de quatre discos compartits amb els seus amiguets el seu mig segle de carrera (¡no es perdin, per favor, la Lucía amb Silvio Rodríguez, autèntic miracle de sintonia entre éssers humans!), ha marxat cap a Las Vegas a recollir el premi Grammy que una de les dues Amèriques que ens gelen el cor finalment ha tingut a bé atorgar-li. Abans, ¡cásum déna!, el va obtenir Miguel Bosé, però el Joan ja era chevalier de la Légion d'Honneur, títol que confereix l'alt poder de seguir sent el més guapo del replà.
Potser cap dels quatre sigui tan savi ni modern com Bach o Shakespeare, però no em diguin que no és tot un luxe ser contemporanis d'aquest pòquer de joiosos jubilats.
