Peccata minuta
Retorn a Villa Palmieri
Si algun gran tema presideix l'obra de Mario Vargas Llosa, de qui m'honra la seva amistat, és la ferma convicció que les nostres vides, per riques que siguin, ho serien molt menys sense la mentida de les ficcions: no hauríem donat la volta al món amb Tintín, no hauríem cantat La Marsellesa al Cafè de Rick ni hauríem cavalcat la Manxa a cavall de la bogeria del Quixot. Gràcies a l'atzar, aquestes últimes setmanes he pogut allunyar-me de l'extrema misèria que expel·leixen els mitjans de comunicació refugiant-me en les sagrades i humaníssimes pàgines d'El somni d'una nit d'estiu. En la ficció de Shakespeare, els enamorats de la molt democràtica Atenes decideixen abandonar «la ciutat que ens distreu de l'amor», com diria Salvat-Papasseit, per endinsar-se en la màgia negra del bosc d'aniràs i tornaràs. Després de viure-hi tots els malsons de l'amor, tornen transfigurats i en pau a la ciutat. Teseu, el governant, no dóna crèdit a les seves estranyes explicacions, ja que, segons ell, la imaginació és cosa d'enamorats, bojos i poetes, contrària a la raó, i en conseqüència, enemiga de l'Estat. No obstant, Teseu, per apaivagar-los, ha de premiar els seus poetes. Gràcies, mestre Savall, mestra Colita. També l'atzar, últimament molt generós, m'ha ofert un segon present: guillar un parell de mesos a Madrid per als assajos de Los cuentos de la peste, lliure recreació escènica de Vargas Llosa sobre el Decameró de Giovanni Boccaccio.
La pesta i la realitat
Notícies relacionadesL'argument és conegut: uns joves es retiren a Villa Palmieri, finca dels afores de Florència (¿el bosc d'Atenes?), afectada per la pesta el 1348, per fugir-ne explicant-se contes humorístics i irreverents sobre els plaers de la vida en perill. ¿Com els podrà afectar la pesta si no habiten la realitat? Dels laberints se n'escapa per dalt.
El nostre encara flamant premi Nobel no ha volgut resignar-se a veure els toros des de la barrera i, amb el text sabut, baixarà a l'arena del Teatro Español a encarnar el duc Ugolino, enamorat de la comtessa de la Santa Croce, interpretada per Aitana Sánchez Gijón. Dos mesos d'assaig donen per a molt, i és possible que en algunes de les pauses per al cafè i el cigarret aflorin temes d'actualitat, i al liberal, a la roja i al català (així com a Pedro Casablanc, Marta Poveda i Óscar de la Fuente, que ens acompanyaran en el viatge) ens agafi per opinar i, fins i tot, dissentir. La sang no arribarà al riu perquè la incontestable veu del regidor clamarà: «¡Segueix l'assaig. ¡Tothom a escena!». I guiats per les paraules de Giovanni i Mario tornarem, de nou immunes a qualsevol pesta, a Petrarca i Dant, a la nostra estimada Villa Palmieri, per seguir explicant-nos meravellosos contes.
