Jo vull ser una 'tuitstar'

Hi ha uns vuit milions d'usuaris de Twitter a Espanya i, tenint en compte que hi ha famosos que tenen gairebé dos milions de seguidors, la veritat és que vuit em semblen pocs. Però encara que siguin pocs, toquen bastant la pera, sobretot al famós que surt per la tele.

Fa molt temps que no veig la televisió. Vull dir que fa molt temps que no sec al sofà per veure un programa de tele, després me'n vaig al llit i espero ansiosa l'endemà per comentar-lo amb els col·legues a la feina. Això ja és història. Ja fa uns quants anys, des de l'aparició de les xarxes socials, que veig/escolto els programes que m'interessen mentre llegeixo els comentaris que fa la gent als seus comptes de Twitter. És molt més divertit, encara que no a tots els fa la mateixa gràcia. Hi ha molt famós televisiu que últimament no para de criticar la gent que el critica. Que si hi ha impunitat a Twitter, que cadascú pot dir el que li doni la gana, que no hi ha control, que no és just...

El famós televisiu, normalment, ho és perquè a part de talent (discutible en alguns casos) té un gran ego per alimentar. Un ego ambiciós que no es conforma amb un programet diari o setmanal de televisió. Crea un compte de Twitter i sense fer pràcticament res ja obté mig milió de seguidors. El famós, emocionat, confon els followers amb el seu club de fans i comença l'embolic. Li tocarà treballar molt, escriure diàriament, dir coses molt gracioses i no cobrar ni un duro per fer-ho. ¡Més aviat li tocarà pagar! Pagar el preu de l'opinió real i sincera de la gent. I la gent, a vegades, és cruel, malvada, mal educada i dèspota, i arriba a dir coses terribles o a insultar directament a Twitter, sense filtres ni censures.

Davant aquestes dures paraules, el famós televisiu acostuma a reaccionar de tres formes diferents:

1. Respondre amb més insults.  És totalment absurd donar bola al que et critica. Contestant-li, li dónes força i visibilitat, i fas que augmentin els seus seguidors. Tots recordem Jordi González insultant una noia que li va dir que feia teleporqueria.

@Dalvermedina Telebasura tu puta madre, guapa. (any 2011)

Suposo que tres anys més tard, el nostre estimat Jordi ja deu haver après la lliçó. I la tal @Dalvermedina també, ja que va tancar el seu compte.

2. Deixar Twitter. El famós, fart de tanta crítica, tanca el seu compte i se'n va indignat. Això estaria bé, si no fos perquè els insults i les critiques es multipliquen per mil, i el famós en qüestió torna al cap de quatre dies amb la cua entre les cames. Un exemple: Alejandro Sanz que no va trigar ni mig dia a tornar. Un anònim pot tancar el seu compte i obrir-ne un altre amb un altre nom, però un famós no pot tancar-se a si mateix. El seu ego mai l'hi permetria. Suposo que per això sempre acaba tornant.

3. Bloquejar la persona que l'insulta. És fàcil. D'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol. Tàctica utilitzada molt sovint per Pilar Rahola, que bloqueja a tothom que l'insulta o amenaça. Lògic.

En el rànquing de famosos amb més seguidors hi ha: Andreu Buenafuente, Risto Mejide, Anna Simon, Berto Romero, Jordi Évole... No dic que no siguin graciosos ni intel·ligents, però deuen estar d'acord amb mi que té molt més mèrit tenir més de 100.000 seguidors sent un anònim. Són els anomenats tuitstars i aconsegueixen els seus followers amb frases intel·ligents, divertides o idiotes. A qui diu coses divertides, el segueixen persones divertides; a que diu idioteses el segueixen els idiotes, i a qui insulta, el segueixen els cretins. Però al famós, no el segueixen només els famosos, al famós el pot seguir tothom. És la grandesa de Twitter. Aquest gran món sense classes socials, on tots tenim accés a tots i tots podem parlar amb tothom.

No t'estimen, et segueixen

Si no vols comunicar-te amb la gent de la plebs o del carrer, no et fiquis a Twitter i, si ho fas, no els provoquis. Si segueixes per exemple Máximo Pradera, automàticament rebràs un tuit amb el següent text:

Bienvenido a mi TL Es un TL ABIERTO, no PÚBLICO. Este no es sitio para reñir, sino paraAPORTAR. Gracias. Max -via @justunfollow 

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

El pobre creu que amb aquest avís el deixaran de criticar.

Famós, has d'acceptar-ho. La vida des de l'aparició de Twitter no ha tornat a ser la mateixa. Avui dia tuitejar ja és una paraula normalitzada. Ja no tenim converses, tenim hashtags, i la gent no t'estima,  la gent et segueix. I si alguna cosa no li agrada, doncs t'ho diu. A mi m'encanta. És clar que jo sempre he estat de les que diuen les coses a la cara, per això m'agrada tant veure la tele per Twitter, perquè allà ningú m'enganya. I no per abandonar Twitter et deixaran d'insultar. És com quan et posen les banyes. Tu no ho vols veure, però te les estan posant i Twitter és la veïna xafardera que t'ho diu.