El que està en joc

No és exagerat pensar que en les eleccions del Brasil i l'Uruguai es decideix una manera diferent d'entendre la globalització. Sotmesos durant dècades a la influència neoliberal del gegant nord-americà, aquests dos països han aconseguit insuflar oxigen a les venes d'un continent que no renuncia a tenir una identitat pròpia.

Pot saltar la sorpresa al Brasil. Dilma Rousseff no té ni el carisma ni una economia pròspera com la que va permetre al seu predecessor, Lula da Silva, treure milions de persones de la pobresa extrema i liderar la regió amb un model integrador. Però del laboratori de l'esquerra alternativa en què s'ha convertit Llatinoamèrica, encara és més interessant saber què passaria amb el relleu a l'Uruguai.

És difícil posar al mapa global un país que té amb prou feines quatre milions d'habitants amb dos veïns com l'Argentina i el Brasil, però l'Uruguai ho ha aconseguit. Amb mesures com la d'enfrontar-se als EUA per despenalitzar el cànnabis i evitar una despesa desproporcionada en policia i que els beneficis de la droga acabin en càrtels com els que desestabilitzen Mèxic, el president Mujica ha demostrat que el poder no ha d'estar necessàriament barallat amb la imaginació.

El país més progressista

És difícil qualificar aquest home que deixa la política després de pertànyer a la guerrilla, passar uns anys a la presó, obtenir una majoria absoluta i no mostrar temptació per controlar els mitjans o reformar la llei que li impedeix tornar a presentar-se.

Com a president de l'Uruguai ha seguit conduint el seu vell

Notícies relacionades

Mujica deixa empremta

Ara és temps de la infància

Volkswagen escarabat, vivint al seu senzill apartament, i ha renunciat al 90% del sou per seguir sent una persona normal i corrent. Però el més rellevant és que amb ell, l'Uruguai s'ha convertit sense proclames llibertàries en el país més progressista de tot Amèrica llatina.

Ni el Brasil ni tampoc l'Uruguai han creat un model alternatiu, però els seus governs d'esquerra almenys plantegen que el futur de la globalització ha d'anar més enllà de la recerca d'un creixement econòmic sense fi. Això està en joc.