Mujica deixa empremta

Hem de fer-nos preguntes senzilles: ¿Vivim millor o pitjor? ¿Tenim confiança en el futur o no?». La veu de José Mujica va sonar hores enrere als micròfons de la ràdio pública, escenari de les seves converses setmanals amb els uruguaians, amb un ímpetu contingut.  A prop dels 80 anys,  i després d'haver viscut tantes vides -la de l'insurgent irredempt, el pres vitalici, el supervivent autocrític i, per últim, l'estadista moderat-, Mujica va sobreactuar la seva neutralitat impossible en la campanya electoral amb vista als comicis de demà.

Com si fos un Pepe més enllà del bé i el mal. Però en aquest país on tots es coneixen, se sap que el cor de Mujica s'estima més, encara que amb reticències, Tabaré Vázquez, l'oncòleg que el 2004 va inaugurar l'era del Front Ampli (FA) al poder, l'aposta del qual vol reprendre a partir de demà diumenge de la mà de l'actual i carismàtic  president. Per a això ha de vèncer l'entesa de blancs i colorados.  ¿Què podrà fer Mujica pel seu company del FA?

Mujica s'acosta al final del seu mandat amb un 58% d'aprovació interna. Fora de l'Uruguai, la seva figura adquireix rivets fins i tot més seductors: es fascinen amb els hàbits ascètics del president que dóna els seus honoraris i s'estima més viure en una modesta chacra als afores de Montevideo; el panteista que cultiva hortalisses i flors; que no fa servir correu electrònic, estima la naturalesa i que, sota la seva gestió, va convertir l'Uruguai en el primer país de la regió a aprovar l'avortament i, més excepcionalment, en el que va legalitzar la producció, distribució i venda de marihuana. «No hi ha addicció bona, llevat de l'amor», predica, amb la seva veu aflautada. Pepe ha arribat a sensibilitzar els hieràtics observadors de The Economist. Per la revista anglesa, l'Uruguai va ser el 2013 el país de l'any.

Amb Mujica, l'Uruguai va completar 11 anys consecutius d'expansió, el període més llarg en la història. Agricultura, ramaderia, turisme, empreses de software, 12 zones de lliure comerç i una forta banca van motoritzar aquest creixement. Des que governa el FA, s'ha reduït la pobresa del 40% al 12,4%. El 2002, l'atur era del 22%. En l'actualitat, del 6,9%. L'ingrés per càpita és de 16.332 dòlars a l'any. «Som un país petit, i per això no incidim. Si haguéssim estat grans, es diria que la socialdemocràcia es va fundar a l'Uruguai», li va confessar a una televisió estrangera. Als uruguaians els parla en canvi amb més bonhomia: «Diumenge que ve tots hem de marxar amb els nostres acords i diferències en una marxa alegre i respectuosa. No és una guerra ni és el final de la història. És amb prou feines un esglaó important».

Notícies relacionades

El que està en joc

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

UNA TENSA RELACIÓ / Encara li falta per anar-se'n a la seva chacra però el president creu que ja s'emporta «la fidelitat dels més humils, el caminar pel carrer i que em cridin Pepe». I, no obstant, segons assegura l'enquestador Adolfo Garcé, Mujica, amb tot el que representa, no té un pes important en aquesta contesa electoral que es dirimeix entre Tabaré Vázquez i un Luis Lacalle Pou que, als seus 40 anys, invoca la seva joventut high tech davant una direcció política septuagenària i promet mantenir el que s'ha fet bé.

A sobre, la relació entre Mujica i Tabaré no és en absolut de les millors. L'oncòleg va criticar la legalització de l'avortament i va qualificar d'insòlita la legalització del cànnabis. Quan Pepe va parlar «dels retrògrads» molts van mirar l'impertorbable Vázquez. Mai van arribar a barallar-se. És més, el candidat del FA, per guanyar els vots que li falten, va advertir que, si finalment és derrotat a la segona volta, «hi ha èxits que es poden perdre». Tot pot passar. Fins i tot Mujica ho intueix.