La clau
Estimada Teresa
N'hi ha que estan intentant treure's les puces de sobre pel que t'ha passat i et volen culpar dels seus errors. Uns altres s'alegren d'aquestes errades per així poder prendre'ls el poder. I fins i tot els més sorollosos pretenen sentir més llàstima per Excálibur que la pena que has sentit tu. I no falta qui està més preocupat per la marca Espanya que per la teva salut. Ni tampoc qui, presa del pànic, s'apunten a linxar-te per un error que encara no és segur que cometessis.
Entre tanta tribulació, sembla que ningú ha tingut temps per donar-te les gràcies. Com centenars de milers de persones, vas escollir una professió de servei públic, la infermeria. Com desenes de milers de persones, has mantingut la teva vocació malgrat les retallades i la precarietat provocada per l'excés de despesa en algunes targetes de crèdit. I després de tant compromís encara has tingut un gest de més generositat al presentar-te voluntària per atendre els missioners repatriats pel contagi de l'Ebola. Tot això és el més substancial. Deus haver comès errors, igual que tothom, i et costarà recordar el que realment vas fer dins d'aquella habitació.
La bombolla
Notícies relacionadesGairebé tots nosaltres sentim vergonya pel que alguns que pretenen representar-nos han dit de tu. Viuen en una bombolla en què només hi ha eleccions, vots, debats carregats de cinisme i acusacions sense altre fonament que l'aixeca't que ara em toca seure a mi. Fins al punt que són capaços de posposar una setmana la compareixença de la ministra de Sanitat per explicar el que et va passar. Així guanyen temps per a les seves coses, que no tenen res a veure amb tu ni tampoc amb nosaltres. Uns intentaran utilitzar el teu cas per carregar-se Ignacio González, caigut en desgràcia en les lluites intestines del PP. I els altres busquen l'alternança del cap de la ministra, incapaços de ser alternativa.
En fi, la visita del president Rajoy et deu haver reconfortat, però no és suficient per compensar-te dels insults del conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Un autèntic innominable que segueix allà, amb la seva targeta intacta.
