La roda
El 'meme' i el tonto
És curiós com en això de les xarxes socials un va descobrint coses que resulten ser conegudes per altres que diuen saber-les des de fa temps. Els anomenats mitjans socials a través de les xarxes s'intercanvien informació creada pels mateixos usuaris i que resulta ser de gran influència per als milers i milers de seguidors que la tenen. Aquest estiu, a més d'engreixar-me, he descobert el que és un meme, aquells missatges virtuals amb vocació viral i dels quals he estat, sense buscar-ho, un actor més a través d'Instagram, primer, i de totes les altres xarxes, després.
A mitjans de juliol, un amic meu que té (alerta amb la dada) més de set milions de seguidors a Instagram em va enviar una fotografia divertida en què ell i la seva dona componien al saló de casa seva una divertida figura acrobàtica. Em va semblar tan sorprenent la foto que, empès per la meva natural inclinació a fer humor de gairebé tot, li vaig contestar, a través de Whatsapp, amb una foto semblant però amb una nina Barbie entre les meves mans. Al meu amic li va semblar tan divertit que em va preguntar si podia penjar-la a Instagram, i sense fixar-me en res li vaig dir que sí. L'èxit del viral llançat va ser tan massiu que va arribar a publicar-se en aquest mateix diari, i en poques hores el nombre de visualitzacions va ser astronòmic. Afortunadament, el meme va caure en gràcia i la gran majoria es van apuntar al m'agrada, de la qual cosa em vaig alegrar. No obstant, vaig descobrir la potència arrasadora d'aquest fenomen, sobretot si el mitjà té tantíssims followers com el meu amic.
He arribat a saber que més d'un i dos personatges molt seguits a la xarxa han aconseguit més d'un milió d'euros en un any per publicar, sense que ho semblés, publicitat a través dels seus memes. De seguida vaig lamentar no haver-ho sabut jo, perquè qui sap si la Mattel, empresa que fabrica les Barbies, m'hauria esponsoritzat les meves vacances. Que tonto que he sigut.
