Em vull equivocar

Ens en anem. Passarem aquest agost amb l'enigma del que s'esdevindrà al llarg dels quatre últims mesos de l'any. Seran 31 dies gairebé tan críptics com la Llum d'agost de Faulkner. Tenint en compte la varietat d'opcions i resultats possibles del procés, no sé per què les cutre-cases d'apostes no accepten envits polítics a la catalana. ¿O sí?

¿Estem en un punt d'inflexió històric? El cert és que aquí hi ha fam d'utopia i de recuperar alguna cosa així com la certesa elemental. Inquietant. Allà diuen que d'això res de res. Mas i Junqueras són com heralds vivents i intèrprets del món, amb la premsa catalana gairebé unànime als seus peus. Potser és que per fam de personalitat ha augmentat en progressió geomètrica el periodisme coincident.

No sabem si Catalunya votarà, però estem fent la crònica d'una selfie anunciada en la qual no hi faltarà gairebé ningú. La V prové del grafema jeroglífic, després del protosemític, passant pel fenici, el grec, l'etrusc i el llatí. La més gran, l'Onze de Setembre.

Me'n vaig amb el confessable desig de no tenir raó en res. Anhelo que el meu escepticisme no estigui justificat i que tot es desenvolupi sense la menor sacsejada psíquica per als catalans. Em deixaré enterbolir pel sol del mes d'Octavi i que Júpiter ens ajudi.

En el meu desideràtum no és substancial que es jugui sociològicament amb els catalans com conills d'Índies en un permanent publireportatge de les bondats de la independència.

En el meu afany, no és necessàriament fatal que un líder polític canviï de criteri seguint unes masses que s'escapen del seu control. Masses avivades orgànicament i que ara gestionen la Corpo-secessió i l'ANC.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Em vull equivocar també en l'ordre dels factors. Vull que no sigui essencial convocar primer un referèndum i pretendre negociar-ne després la legalitat.

Xoc de trens teatral

Sé que el president de Catalunya està preocupat per la seva sort política i personal, i sé i em consta que el president del Govern vol evitar costi el que costi que Mas es quedi sense sortida i es transfiguri en màrtir. No cediran, però em vull equivocar i espero que el xoc de trens sigui teatral. Vull no tenir raó al dir que la fundació de la República Catalana seria com fer una tombarella per caure pràcticament en el mateix escenari polític. ¿Es jutjaria Millet i el suposat finançament irregular de Convergència? ¿Els fills de Pujol i l'expresident mateix haurien d'assumir les seves responsabilitats? ¿Es repetiria la indecència política de Torredembarra i el seu patètic alcalde? ¿Hi hauria consellers de Governació d'Esquerra Republicana de Catalunya dedicant-se al contraban de tabac? ¿Hi hauria alcaldes cobrant sobresous? ¿Adigses i Clotildes? Segur que no.