La clau
Motí a l'hospital de Bellvitge
Retallades, privatització de serveis públics, retrocessos en l'Estat del benestar, riscos d'exclusió social, desigual repartiment dels costos de la crisi... Termes que de tan repetits en el debat polític des del 2008 han deixat d'impressionar-nos. Però alguns tocs d'alerta als mitjans de comunicació ens posen davant la crua realitat de la microeconomia. Són notícies que parlen de ciutadans que pateixen i també d'altres que han dit prou als abusos.
És el cas dels malalts de l'Hospital de Bellvitge -nou, ahir- que s'han atrinxerat a les seves habitacions i es neguen a ser traslladats a altres plantes. Desafien així la direcció del centre sanitari, que ha decidit tancar un nombre determinat de llits durant el mes d'agost. Els pacients díscols no adopten aquesta actitud per simple comoditat. Han manifestat a diferents mitjans que no abandonen les habitacions perquè no volen donar facilitats perquè es tanquin plantes aquest estiu. És a dir, han començat pel seu compte una rebel·lió contra les retallades en la sanitat pública. ¿I què és si no una retallada el tancament de plantes hospitalàries?
La gerència del centre de Bellvitge ha volgut treure ferro a la protesta i culpa algun sindicat de facilitar informacions tremendistes als ingressats i jugar així amb els seus sentiments. Només es tracta, diuen, de tancar algunes plantes fins al setembre per pintar i fer altres treballs de manteniment. Però l'explicació no val quan hem vist aquest mes la saturació a urgències precisament perquè no hi ha prou llits a les plantes per traslladar els malalts. Això ha passat a Bellvitge i a la Vall d'Hebron, dos gegants de la sanitat pública catalana.
Problemes enquistats
Alguns professionals de la sanitat assenyalen, així mateix, que els problemes a urgències no són únicament conjunturals, és a dir, derivats dels tancaments de plantes en període estival, sinó que estan enquistats per la falta de recursos.
El motí de Bellvitge, amb les seves ressonàncies de país tercermundista, ens recorda que la sanitat pública de qualitat s'ha de defensar cada dia, com una conquista irrenunciable.
