Del paper al vidre

Tot canvia, digués el que digués Lampedusa. Fins i tot el terrible espot que patrocinava el servei meteorològic als informatius de TV3 i el 3/24 -ja saben, Qui t'ofereix el temps si ets persona...?-, que durant mesos s'ha entestat a contraposar empresa i persona i no el preceptiu empresa i particular, sembla haver entès com n'és d'ofensiu considerar no-persona un client i aquesta setmana n'ha començat a emetre una versió que ho soluciona. En l'àmbit editorial, l'habitual d'aquestes columnes, també s'està explorant l'opció d'aprofitar les noves tecnologies per tornar a tractar com a persones els lectors, i no com a mers consumidors que de la mateixa manera et compren un prefabricat de Belén Esteban que un succedani de best-seller independentista. I el canvi, per descomptat, s'està produint des de baix; modestament, però sense concessions.

Ho il·lustra bé la nova etapa de la revista digital Paper de vidre, que s'iniciarà el pròxim dia 20 i que mereix la màxima atenció. Nascuda el 2002, i impulsada els últims quatre anys per l'economista Guillem Miralles i l'escriptora Tina Vallès, la publicació, que ha donat peu a dos llibres editats per Labreu, ha decidit convertir-se en l'única en català exclusivament dedicada al cultiu del conte literari. Amb cinc seccions titulades L'inèdit, El trobat, El traduït, L'avançat i El recuperat, l'aposta de Miralles i Vallès, sustentada en l'indiscutible criteri demostrat durant els seus primers 63 números, augura memorables sessions de lectura, fins al punt de poder assegurar que el gènere del relat tindrà en el seu link (http://www.paperdevidre.nethttp://www.paperdevidre.net) un referent ineludible. Sense ànim de fer spoilers de la inauguració els emplaço a llegir el jove Miquel Duran, un inèdit -al novembre publicarà a La Galera una meravella titulada Més o menys jo- que marca bé la línia d'excel·lència no minoritària que defineix el nou Paper de vidre. Posats a parlar de canvis, a més, el fet que part de la millor literatura comenci a conèixer-se en vidre abans que en paper no és dels menors. Poliment a poliment, la pantalla va adquirint prestigi. Redefinint el seu paper.