Històries de sang i fetge

Durant molts anys es va pensar que el fetge era l'òrgan central del cos humà des del qual es produïa la sang. Així ho afirmaven, entre d'altres, Galè, un metge de prestigi en l'antiguitat que segons estudis recents es devia carregar més pacients dels que va salvar. Avui, el sex appeal d'aquest òrgan ha estat desplaçat per altres com el cervell i el cor, però hem de donar el seu just valor a aquesta estructura immensa que ens ocupa la part dreta de la panxa. Fa moltíssimes tasques, entre elles algunes de tan poc agraïdes com filtrar tota la porqueria que des d'una alimentació malsana pot entrar al cos.

PER A AIXÒ, entre d'altres, té unes proteïnes anomenades citocroms P450 que són com unes tisores que tenen la tasca d'inactivar molts tòxics que volen entrar al nostre torrent sanguini. A vegades, els pobres hepatòcits (les unitats que formen el fetge) ja no poden aguantar tanta porqueria com els cau a sobre, s'inflama el teixit i apareix l'hepatitis deguda a l'excessiu consum d'alcohol o apareix una degeneració greixosa anomenada adiposi hepàtica.

Entre les hepatitis, a més de l'alcohòlica (també anomenada enòlica pels literats), destaca també la deguda a virus, principalment el virus de l'hepatitis A (la que va tenir Maradona i ens va fer perdre una Lliga), hepatitis B (la que té Pamela Anderson, per exemple, ho sento...) i les hepatitis C i D. Les hepatitis actives no controlades les podem diagnosticar pel carrer quan veiem un senyor més groc que de costum i, si som una mica maleducats, li fem aixecar el globus ocular i a la part inferior de la parpella veiem també un rivet groc. I de tant en tant encara es veu alguna senyora gran de color groc degut a l'antiga Aigua del Carmen, alcohol d'alta graduació que aixecava l'esperit. ¡Pobre fetge! ¡El que ha de patir!

Aquest guardià de tants agents químics (si són fins aquí poden utilitzar també la paraula xenobiòtics) ens protegeix i solament ens en recordem quan ens adonem que el foie gras és el fetge. Me'n recordo que de petit havia menjat cervells de no sé quin animal i de tant en tant algun fetge fregit va aparèixer a la taula de casa, ¡però no el vaig tocar mai! El nostre fetge, un escull contra un mar de detritus. Si no funciona, fins i tot el cervell se'n ressent. I l'encefalopatia hepàtica és una malaltia greu.

Però és que, a més, el fetge té la capacitat de fer una cosa que gairebé cap altre òrgan més pot fer: regenerar-se. Si a una sargantana li talles un tros de cua, li torna a créixer. Si tallem un bon tros de fetge humà, les seves cèl·lules proliferaran i tractaran de recuperar el teixit perdut. Aquest creixement dels hepatòcits ha estat molt estudiat per saber quanta diferència hi ha amb el que passa també amb el càncer. Perquè els mateixos agents (alcohol, virus, substàncies químiques diverses) que danyen el seu funcionament també poden induir la seva transformació tumoral. El càncer de fetge és un tumor de mal pronòstic per al qual encara no es disposa de teràpies plenament efectives. És comú a nivell mundial, i existeixen àrees geogràfiques on és particularment freqüent.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

La medicina del fetge ha millorat molt en les últimes dècades, i cal mencionar entre els significatius avanços l'establiment de la vacuna contra l'hepatitis B, l'haver aconseguit que els trasplantats de fetge facin una vida gairebé completament normal i, aquest mateix any, el descobriment d'un tractament curatiu contra el 90% de les hepatitis C. Aquesta és una notícia mèdica de primera magnitud que pel seu impacte sanitari en la població hauria d'haver merescut més crèdit per part de tothom.

A CASA TENIM excel·lents professionals que estudien la biologia del fetge i les seves patologies, i en destaca l'escola de l'Hospital Clínic de Barcelona amb els doctors Joan Rodés, Miquel Bruguera, Juan Carlos García-Valdecasas, Pere Ginés, Jordi Bruix i Josep Maria Llovet, entre d'altres, la investigació puntera desenvolupada en els virus de les hepatitis pels doctors Rafael Esteban, Jaume Guardia, Josep Quer i el seu equip a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron o les investigacions bàsiques dels doctors George Thomas, Sara Koz-ma i Isabel Fabregat a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. Amic fetge, prometo que avui et tractaré bé.