El 'halal', més enllà dels estereotips

L'anomenada economia islàmica s'està convertint en un nou paradigma. Aquest fenomen, que afecta regions geogràfiques i té límits culturals, ha d'abordar grans reptes per integrar-se –amb components com el halal, en especial l'alimentació, els viatges i l'estil de vida– en l'economia mundial.

Pocs són els països occidentals amb lleis que regulen explícitament les normes de salut i higiene o els rituals adequats per a diferents confessions religioses, com per exemple el sacrifici d'animals. El halal és, en termes pràctics, una aplicació tècnica de normes d'origen religiós. De forma similar al que els succeeix als jueus amb les restriccions kosher en el consum, als musulmans se'ls permet menjar la carn de certs animals, però han de ser sacrificats segons uns procediments rituals específics.

Els principis bàsics del que és halal (lícit) i el que és haram (prohibit) són àmpliament coneguts. Perquè un producte sigui considerat halal no ha d'incloure, per exemple, carn de porc o alcohol. Però més enllà d'aquestes restriccions bàsiques, hi ha moltes zones obertes a la interpretació. L'etiqueta kosher del Gran Rabinat és l'única acceptable per als consumidors i empreses de religió jueva, però la certificació halal dels musulmans no està unificada. Hi ha un problema bàsic: els nombrosos països i tradicions que abraça l'islam difereixen en els mètodes de sacrifici dels animals. Hi ha centenars d'organismes de certificació halal, amb diferents normes i logotips. Hi ha al voltant de 1.600 milions de musulmans, el 23% de la població mundial. Això fa de l'islam la segona religió més practicada, després del cristianisme. 

Encara que moltes persones, especialment als Estats Units i Europa, associen l'islam amb el Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica, el 62% dels musulmans viuen a la regió Àsia-Pacífic. De fet, només a l'Índia i el Pakistan ja hi ha més musulmans (344 milions de persones) que a tot el Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica (317 milions). Una oportunitat en termes de mercat, tot i que sovint això quedi ocult pels estereotips o el fanatisme.

La certificació halal està regulada a Malàisia i en altres països musulmans on les autoritats es pronuncien sobre les qüestions religioses com a part de les seves funcions. Però en altres països, on els estats es resisteixen a entremetre's en els afers religiosos, la definició d'autenticitat es deixa a les mateixes empreses i als certificadors privats. Es calcula que el nombre total de certificats halal reconeguts amb rang global està entre els 120 i els 200. Però tenint en compte l'augment espectacular de la població musulmana a tot Europa i l'auge del gran negoci mundial de béns i productes amb certificació religiosa aprovada, la qüestió de com s'han de regular es fa cada vegada més urgent.

A més a més, entre tantes etiquetes pot ser difícil detectar els productes fraudulents. Si el consumidor s'assabenta que els articles certificats no són tan purs com diuen ser, deixa de comprar-los. I no oblidem que la importància de l'etiqueta halal s'estén més enllà dels aliments: inclou de tot, des de banca, assegurances i altres serveis financers fins a hotels i productes cosmètics i farmacèutics.

La indústria halal està valorada en 2,5 bilions de dòlars, dels quals més del 50% són deguts a l'alimentació, i les vendes dels seus productes a tot el món han tingut un creixement espectacular. Al capdavant d'aquest consum hi ha Indonèsia, Turquia i el Pakistan, amb 197.000, 100.000 i 93.000 milions de dòlars, respectivament. L'Àsia és el continent més important per a aquesta indústria, amb el 64% del total. A Europa, les vendes anuals són de 100.000 milions de dòlars.

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

El ‘halal' representa el 16% del mercat mundial d'aliments. Austràlia, el Brasil, Nova Zelanda i altres països exportadors de carn s'han beneficiat molt d'aquest tipus de comerç. Malàisia és un dels centres referència del halal. Dubai es perfila com el centre per al comerç islàmic al Pròxim Orient, i Londres, a la plataforma mundial. Les empreses internacionals d'alimentació i begudes, així com les grans cadenes de menjar ràpid, no són indiferents a un mercat que creix i creixerà un 35% anual fins al 2030. Algunes grans marques molt conegudes tenen el 20% de les seves fàbriques o productes en clau halal.

La indústria halal necessita unificar les etiquetes i la certificació mundial de productes. Això ajudaria a la seva expansió en vastos mercats. No es pot desdenyar el seu enorme potencial de consum, una gran oportunitat per rellançar el sector agropecuari català i espanyol i la seva reorientació cap a aquests productes. Per a moltes empreses, els beneficis poden ser més grans que la inacció.