La percepció d'un mateix
Baixar un esglaó
La cura d'humilitat personal és una bona recepta per contribuir a millorar la societat catalana
Catalunya és terra d'iconoclastes i d'inconformistes amb una exaltada i exagerada idea de les capacitats de cadascú. El català se sent infravalorat, i això que se sol considerar tant com el que més i menys que ningú. Aquesta tendència, que en part prové de la llunyania de l'Estat i el seu poder, i en part del propi caràcter individualista, es veu afavorida pel context d'una societat occidental i una cultura que es van tornant antijeràrquiques.
Quan Francesc Pujols profetitzava «arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat», animava els seus conciutadans i els seus descendents a enfilar-se al pedestal, als pocs que no hi estaven instal·lats. Si no són genis, els catalans han de fer de genis, sostenia el filòsof genialoide. No és, de cap manera, aquesta actitud la que ens convé. Ben al contrari, no n'hi ha prou a baixar del pedestal, sinó que convé baixar un graó. El dia que cada català baixi un graó, Catalunya en pujarà dos. De manera immediata i automàtica.
Baixar un graó no significa renunciar a les ambicions, personals o col·lectives, sinó a l'autosatisfacció. Baixar un graó és desinflar-se la vanitat fins allà on es pugui, encara que no sigui gaire, i substituir l'espai lliure per la corresponent dosi d'humilitat. Un exercici gens fàcil, perquè requereix iniciar-lo davant del mirall. Baixar un graó comporta, en innombrables casos, abandonar l'actitud destructiva o rebentaire, que no s'ha de confondre amb la crítica, i posar-se a aportar materials de construcció, els que convinguin i estiguin a l'abast. I si toca pujar-los per l'escala o per un camí costerut, doncs això. En aquest país, és tradició que el manobre es consideri més bo que el paleta, el paleta que el mestre d'obres i que tots plegats, del manobre al mestre d'obres, pensin que l'arquitecte és un inepte i ells sí que ho farien bé. En termes generals, la veritat és la contrària i més aviat ens toca fer una feina que requeriria una preparació més acurada. Qui baixi un graó estarà en disposició d'escoltar en comptes d'imposar-se i tots plegats d'aprendre els uns dels altres i comprendre'ls. En comptes de proclamar «sóc el millor» i convertir-se en l'objecte de la sàtira d'Espriu i de Pi de la Serra, més val pensar «encara puc millorar».
Joan Maragall, que posseïa un exemplar sentit innat de l'ètica, va escriure un poema que hauria de figurar reproduït a tots els centres educatius, associacions, sindicats, patronals i als rebedors dels domicilis particulars de Catalunya. Val la pena reproduir-ne el principi tot sencer, reconvertit en prosa: «Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel que serveixes, allò en què realment ets un entre els homes, esforça't en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dónes, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me». El que segueix tampoc té pèrdua, i el lector interessat ho pot llegir si tecleja Maragall elogi del viure en un buscador d'internet. Ja em disculparan, però aquest breu poema em sembla més encertat, menys grandiloqüent però no gaire més senzill de dur a la pràctica que el famosíssim If de Kipling.
Notícies relacionades
Baixar un graó té moltes aplicacions, la primera de les quals és la millora del tracte amb la família, els amics, els caps i els subordinats. També la dels que escrivim, entre nosaltres, amb els lectors i viceversa. La propensió a enfilar-se queda pal·liada, sinó anul·lada, quan es baixa un graó. També fóra una bona cura per a la prepotència, tot i que no és un mal gaire estès i a Catalunya més aviat la patim que no la practiquem. I és un remei contra el menyspreu del proïsme, tan comú entre els catalans. Per posar algun exemple concret, es pot dir que bona part de l'èxit clamorós del papa Francesc, per no dir tot, es deu al simple fet d'haver baixat un graó, potser dos. Fa una setmana que es va celebrar el dia de la dona. Si els mascles, com a hereus dels primats, baixessin un graó en les seves lluites pel poder en tots els àmbits on n'hi ha per poc que sigui, la igualtat efectiva avançaria a grans passos.
En fi, tot el que acaben de llegir ho escriu algú que és al·lèrgic als llibres i als discursos d'autoajuda i que considera que cadascú ha de buscar els seus camins a partir de l'assumpció de la llibertat personal i els seus riscos. Potser la fórmula semblarà simplista, però qui ho provi descobrirà que l'exercici és del tot saludable i només té efectes benèfics, per a un mateix i per als que l'envolten. Baixar un graó no presenta cap contraindicació.
