¿Sincrotró o sincrolàndia?

La Generalitat té sobre la taula un altre tema candent: el desenvolupament d'un macrocentre comercial a l'anomenat centre direccional situat a cavall de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, als límits de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dit més clarament: al costat dels terrenys destinats a desenvolupaments complementaris (empreses i equipaments d'alta tecnologia) del sincrotró Alba s'hi posaran equipaments comercials i recreatius impulsats per capital forà que, segons es rumoreja, poden arribar a generar fins a 10.000 llocs de treball.

Estem parlant d'una colossal superfície d'equipament comercial que pot oscil·lar entre els 100.000 i els 200.000 metres quadrats (Baricentro en té 42.000, i la zona comercial de Sant Pau de Riu Sec, a l'entrada de Sabadell Sud, uns 72.000). Encara que es diu que no és un macrocentre, sí que serà un multicentre gegant. Sembla que els desitjos de sortir ràpidament de la crisi fan miracles fins i tot a costa de condicionar projectes estratègics d'alt valor afegit com seria la creació d'un pol empresarial i de serveis d'alta tecnologia a l'entorn del sincrotró Alba.

Malgrat els obvis beneficis curtterministes d'aquest projecte, si es porta a terme en els termes anunciats, generaria principalment tres grans perjudicats: el sincrotó Alba, Sant Cugat del Vallès i el model econòmic de la societat catalana en general. Per parts.

Primera. Un sincrotró no és una atracció de fira. Al món hi ha unes 70 instal·lacions d'aquest tipus, 25 a Europa (PSI de Suïssa, o el SOLEIL i l'ESRF a Saint-Aubin i Grenoble, a França). La majoria han servit per potenciar el desenvolupament econòmic de les seves ubicacions mitjançant l'atracció de talent, empreses i tecnologia relacionada amb la seva activitat. Amb aquest objectiu, es va reservar sòl suficient per a equipaments i instal·lacions d'aquest tipus a l'entorn immediat d'Alba: per afavorir el paper del sincrotró com a locomotora econòmica. Si el projecte comercial s'aprova en els termes anunciats, comportarà un condicionant molt rellevant.

Segona. La centralitat del Vallès Occidental s'ha desplaçat. És un fet que en la capacitat d'atracció econòmica d'alt valor afegit, el geoposicionament respecte de grans infraestructures o la ubicació d'equipaments docents rellevants a Sant Cugat, gràcies als seus governants, supera avui Sabadell o Terrassa. Així és la vida. Per sostenir i potenciar aquest desenvolupament la «nova capital» del Vallès requereix una capacitat d'atracció, d'un magnetisme econòmic com el del sincrotró i les seves capacitats annexes. Encara que aquests terrenys estiguin situats a Cerdanyola, hauríem de fugir de lectures localistes i reduccionistes per afavorir una lectura competitiva del territori a escala europea que permeti reforçar el nostre paper en l'economia del coneixement ja que l'economia catalana es promociona avui com a dinàmica, de valor afegit, clarament exportadora, que aposta per la tecnologia i l'atracció de talent. Aposta que no sembla gaire coherent amb aquest projecte comercial. Una altra cosa seria que el sincrotró no existís i haguéssim d'optar per postular-nos com una regió econòmica tipus Florida (dedicada al monocultiu de l'oci) o Massachusetts o Israel (dedicades a l'economia del coneixement). Per activa i per passiva es va anunciar que aquesta opció ja estava presa a favor del segon model. Prova d'això són la Bioregió, el sincrotró o el superordinador Mare Nostrum.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Si realment es pretén un Govern coherent amb les seves pròpies declaracions, és urgent que s'impulsin tres iniciatives a diferents nivells.

Primera. La configuració d'un pla de desenvolupament de l'àrea del sincrotró, amb participació del Govern, de la UAB, de les administracions locals, del teixit empresarial i dels lobbies existents (Barcelona Global entre ells), que serveixi per comercialitzar coherentment el sòl afectat per aquest equipament. Segona. Un posicionament exprés i operatiu de Sant Cugat que permeti identificar-lo encara més com a pol vocacional d'atracció de talent aprofitant les sinergies existents al seu territori i la proximitat d'aquesta instal·lació científica. Per a això es requereix una anàlisi específica que segur que la seva alcaldessa sabrà aprofitar. Tercera. Un pla d'ocupació en aquesta àrea geogràfica, amb participació de tots els actors, que permeti requalificar recursos humans amb l'objectiu que les seves aspiracions no es limitin només a l'oci i al comerç, sinó que s'estenguin també a sectors d'alt valor afegit. Així podríem evitar convertir una instal·lació científica (sincrotró) en un parc d'oci (sincrolàndia).