20 febr 2020

Anar al contingut

La nova prohibició

¡Quin circ!

Ramon-Jordi Moles

Malgrat el que creuen alguns diputats del Parlament, els animals no tenen ni drets ni obligacions

Una proposició de llei presentada per CiU, ERC, PSC, ICV i CUP pretén modificar la llei de protecció dels animals per prohibir a Catalunya la seva presència als circs, després que el juliol del 2010 es proscrivissin les corrides de toros. Per fer-ho s'argumenta que «és un desig de la societat catalana evitar als animals als circs una vida d'aïllament, càstig, por i captivitat, així com garantir als nostres nens i nenes una educació en valors que inclogui el respecte a tots els éssers vius». Si s'aprovés -fet molt probable-, Catalunya serà la primera autonomia a prohibir aquestes pràctiques, encara que Barcelona i, segons sembla, 99 municipis catalans més ja tenen vetada aquesta activitat a les seves ordenances.

Sorprenen els arguments proposats pels parlamentaris perquè ni la societat catalana -que se sàpiga-, ni l'afectada gent del circ -segons ells mateixos-, han estat consultats respecte a aquest tema. Una prova d'això és la unànime oposició que la mesura ha generat en el sector. També sorprenen perquè els parlamentaris no han volgut estendre la mesura a les desfilades de la Guàrdia Urbana a cavall ni al zoològic de Barcelona, ni encara menys als correbous o les carreres de cavalls o els concursos de gossos d'atura. Amb el circ,

però -menys poderós o nostrat com a grup de pressió-, sí que s'hi han atrevit. Les guindes les han posat el diputat de CDC Josep Rull: «Així Catalunya s'acosta més a Europa»; el del PSC Jordi Terrades: «Una societat culta s'ha de preocupar pels drets dels animals», i el d'ERC Oriol Amorós: «Aquí només queda un circ amb animals, i fa un any que no actua».

Doncs malament pel diputat Rull: una resolució del Parlament Europeu, del 13 d'octubre del 2005, demanava a la Comissió i als estats membres el reconeixement del circ com a element de la cultura d'Europa; tampoc calia una proposició per a la defensa del benestar animal als circs perquè ja existeix normativa autonòmica, estatal i europea respecte d'això. Malament també pel diputat Terrades: els animals no tenen drets perquè el concepte dret és només imputable a subjectes jurídics (persones físiques o jurídiques), i es correspon amb correlatius deures en la comunitat. Així, per exemple, jo tinc dret a la vida perquè els altres tenen el deure de respectar-me'l, i fins i tot els menors i inimputables tenen deures, si bé es troben diferits als seus tutors. Pitjor encara el diputat Amorós: si el criteri segons ell ha de ser el de promoure la desaparició d'activitats ja ens justificarà com pensa ell o el seu partit protegir les nostres tradicions o els nostres comerços tradicionals, per exemple els de Barcelona.

A més a més, aquests diputats haurien d'observar que la llei catalana de protecció dels animals no es refereix a drets dels animals. Simplement perquè, en tot cas, és el seu benestar el que pot ser objecte de protecció. Així, els animals, com el paisatge, el folklore, el patrimoni arquitectònic o natural o el clima poden ser, si es vol (una norma jurídica ha de declarar-ho), objectes de protecció, encara que no subjectes jurídics. Perquè ho fossin hauríem de modificar tota la nostra lògica jurídica. D'aquesta manera l'argument per situar els animals com a objecte de protecció davant la crueltat humana no és que els animals tinguin drets, que no en tenen, com tampoc tenen obligacions, sinó la protecció de les persones respecte a l'exposició a la crueltat exercida sobre animals. I tot plegat al marge de poder investigar, i fins i tot acordar, que el raonament dels grans simis, per exemple, per ser pròxim a l'humà, ens hauria d'obligar a determinades consideracions ètiques i estètiques. Per tant, siguem clars: per a desil·lusió del bonisme animal la disciplina dret animal no existeix. Existeixen el dret administratiu (amb especialitats com agroalimentari o taurí si es vol), civil, penal o laboral; però no existeixen el dret climàtic, paisatgístic, folklòric o costumista. Una altra cosa serien l'ètica o la ideologia o les manies personals, però no són dret.

SI aquest TEma fos una qüestió rellevant per al poble de Catalunya, caldria preguntar-li a la societat i a la gent del circ -el de debò, no el polític-, i això per evitar un costum dels partits polítics cada vegada més estès i antidemocràtic: regular sense consultar l'afectat i a cops de titular, simpaties i antipaties. Les verdaderes raons d'aquest embolic segurament radiquen en el bonisme electoral del circ polític: ¿com, si no, s'explica voler prohibir animals al circ sense haver prohibit les carreres de cavalls o els correbous, si es van prohibir els toros?