Peccata minuta
A meitat de camí
L'expressió balança fiscal torna a ser trending topic a causa de les declaracions del ministre Montoro que algunes coses millor no veure-les, potser inspirant-se en la bena que oculta els ulls de la deessa Justícia, l'espasa de dos talls i les balances. Sabem clarament el que significa el substantiu balança, però potser no tenim tan clar el significat, donada la seva condició bífida, de la paraula fiscal: és fiscal tot allò relacionat amb el fisc o administració dels recursos econòmics d'un Estat, però també ho és el funcionari del ministeri públic que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública. En el cas que ens ocupa, potser seria bo disposar d'un fiscal amb espasa afilada per investigar la possible acció criminal que es pugui estar produint en els desequilibris fiscals entre les diverses administracions de l'Estat espanyol.
Ja que no existeix la figura legal d'aquest fiscal justicier, seria oportú i urgent tancar en un parador nacional, amb tot cobert, una dotzena d'experts en la matèria, de diversos colors, i no deixar-los sortir d'allà fins a trobar una solució consensuada. Si es poden resoldre els colors del cub de Rubik, ¿per què no s'ha de poder resoldre una senzilla operació distributiva regida per una ciència exacta?
Distància il·lògica
Notícies relacionadesEl senyor Ángel de la Fuente, director de l'equip d'experts del ministre Montoro, ens explicava dimecres en aquestes mateixes pàgines que entre extremenys i valencians existeixen 25 punts de diferència a favor dels primers, i 15 entre Extremadura i Catalunya, cosa que no li semblava lògica. ¿Ens trobem davant una seriosa advertència del PP a Monago i companyia? Quan Montoro diu que hi ha coses que és millor no saber-les perquè no siguin manipulades interessadament, ¿es refereix als polítics i periodistes catalans o als extremenys? Mentre Homs denuncia en públic les paraules del ministre, ¿es mantenen secretes trobades privades per negociar un principi d'acord de finançament madrileny-barceloní?
De la mateixa manera que no entenc els grans desembarcaments pepers a Catalunya per lluitar contra el miratge d'una consulta que, segons ells mateixos, no tindrà mai lloc, també em costa comprendre la gran obstinació de la Generalitat contra les paraules del Govern central, ja que, també segons ells mateixos, tots els intents de negociació han fracassat i ara l'única via possible és el divorci. (¿Qui passaria l'assignació mensual a qui?) Vagin vostès a saber si mentre es crida a Sant Jaume i la Moncloa, les trobades tenen lloc en un discret hotel saragossà, a meitat de camí.
