Senyera en el funeral i estelada en el bateig

Un dels assistents al consell territorial del PSOE relata que el seu líder, Alfredo Pérez Rubalcaba, va deixar caure una frase com si fos un aforisme: «A Catalunya ara els enterren amb la senyera i els bategen amb l'estelada». Deixant de banda l'eloqüència del dirigent socialista, una capacitat que ni els seus rivals discuteixen, la frase resumeix a manera de provocació el que passa en aquest país.

Més de la meitat dels joves d'entre 18 i 34 anys es declaren independentistes, mentre que els contraris al secessionisme se situen a partir dels 50 anys, segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Tampoc fa falta ser un expert en demografia per entendre que la piràmide poblacional (malgrat que aquí també falten naixements) juga a favor d'Oriol Junqueras i la CUP, i no només per la seva identificació amb l'estelada. La rebel·lia contra un sistema que els expulsa difícilment es pot canalitzar votant partits com Convergència (per no parlar d'Unió) o el PSC. Injust, diran aquestes forces, perquè aquest país no s'entendria sense el seu paper de garants de la convivència i la seva aposta per la preservació i l'impuls de la llengua. És cert, Catalunya és la que és gràcies a ells, i hi deu haver qui pensi que en alguns àmbits, per culpa d'ells. Però gestionar comporta encertar-la i equivocar-se. Se'n diu desgast.

Notícies relacionades

La banca no és romàntica

L’AVE, una ratera que asfixia Adif

Encara que els pesi a vegades, CiU, PSC i PPC -no necessàriament en aquest ordre- són els interlocutors preferents de l'anomenat establishment, tan reticent als canvis però que tan ràpidament s'adapta quan cal. Aquestes elits són les que haurien preferit que dissabte no hi hagués hagut ni un sol fotògraf a les portes de Mas Anglada, la ja més famosa finca de Fonteta. Amb tot el respecte a l'amfitrió i, evidentment, a la noble causa que hi ha en l'origen de la convocatòria (la recaptació de fons per a una fundació benèfica), el dinar empordanès simbolitza una manera d'entendre les relacions entre política i empresa no sempre saludable.

Evidentment, la notícia era qui assistia a la trobada. Però no ho hauria de ser menys els que no hi eren, bé perquè van declinar la invitació o bé perquè no hi van ser convidats. Ni a aquest fòrum ni a altres de similars. No hi eren el líder d'ERC ni el de Ciutadans ni ningú d'ICV-EUiA o la CUP. Tampoc hi consta la presència d'algun líder sindical. Vaja, que els exministres Elena Salgado i Narcís Serra semblaven d'esquerres. Algú els hauria d'avisar que la piràmide poblacional tampoc juga a favor de l'esperit de Fonteta.