No ens resignem

Fa poc més d’un mes, una empresa de la vall del Jerte anunciava una oferta de treball per a la campanya de la cirera. Per ser exactes, eren dues ofertes: 8 hores remunerades amb 50 euros si la contractada era una dona i les mateixes hores però amb una retribució de 10 euros més si es tractava d’un home. Valgren, que és com es diu l’empresa, va haver de retractar-se per l’enrenou creat. És fàcil intuir que, si no hagués existit la polèmica, els seus directius haurien mantingut la vergonyant proposta. Serveixi de pista que van intentar justificar la discriminació sexista argüint que elles treballaven al magatzem i ells, al camp. 

Qui cregui que casos com aquest solament passen en la part baixa (i cada vegada més àmplia) de la piràmide salarial s’equivoca. El masclisme no distingeix escales. Segons una enquesta d’Adecco, més del 48% de les dones directives asseguren haver sigut víctima d’algun tipus de discriminació. I set de cada deu reconeixen que és habitual rebutjar una promoció perquè és incompatible amb una mínima conciliació laboral.  

El bucle

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

També n’hi deu haver que pensin que la conciliació no és només cosa de les dones. Evident. Però, agradi més o menys, encara són elles les que exerceixen el doble paper de treballadora i cuidadora. L’Associació Yo No Renuncio i el Club de Malasmadres han realitzat un estudi que dona uns resultats que confirmen que aquesta percepció no és una simple opinió. A partir de 24.000 enquestes, s’ha arribat a la conclusió que sis de cada deu dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares. Aquí va la comparació: el percentatge d’homes que opten per frenar la seva projecció laboral és únicament del 6%. 

A manera de bucle, com que ells guanyen més i la majoria d’empreses demostren dia a dia que no tenen intenció de facilitar la conciliació dels seus treballadors, la realitat és que massa dones assumeixen que no hi ha més remei que conformar-se. I així ens va a totes. Però la resignació acostuma a ser mala resposta, i en aquest cas és la pitjor.