L'ADN de la setmana
Cristalls
L'any 2014 ha estat declarat Any de la Cristal·lografia per les Nacions Unides. És probable que l'estructura dels cristalls no estigui entre les preocupacions més immediates dels ciutadans. Però per als que treballem en recerca hem d'admetre que poques disciplines han contribuït a formar la visió del món que hem construït els darrers cent anys.
Qui tingui curiositat pels fenòmens naturals es deu haver meravellat amb un mineral en forma de cristall. Hi ha els cristalls de les pedres precioses com el diamant, però també hi ha cristalls espectaculars de quars, de calcita o de guix, o fins i tot de sal comuna. Els organitzadors de l'Any de la Cristal·lografia ens recorden que fa 100 anys que es va resoldre la primera estructura d'un cristall i 400 des que Kepler va estudiar els diferents tipus de simetries que s'hi presenten.
Notícies relacionadesNo hem d'anar gaire lluny per adonar-nos de com es formen els cristalls. A les salines, l'aigua del mar es va evaporant i la sal es concentra. Els àtoms de clor i sodi que formen la sal es van col·locant de manera ordenada fins a formar cristalls cúbics que es poden veure fins i tot a ull nu i que estan formats d'una substància molt pura, en aquest cas la sal comuna, clorur de sodi en termes de la química. Fa 200 anys es va demostrar que els raigs X experimenten una desviació quan travessen un cristall, fenomen que s'anomena difracció i que permet deduir l'estructura de la substància que el forma. El clorur de sodi és un dels casos més senzills.
La difracció de raigs X aplicada a cristalls ha permès conèixer l'estructura de substàncies cada vegada més complicades. Per exemple, la de la penicil·lina l'any 1945, de l'ADN el 1953, o de l'hemoglobina, el 1959. Actualment en cristal·lografia es fan servir fonts de raigs X com la que produeix el sincrotró de Cerdanyola i és una eina essencial per a l'estudi de materials o de proteïnes que ajuden a dissenyar nous fàrmacs. Segueix sent la millor manera per endinsar-nos en l'estructura de la matèria.
