Estar a punt

Estrenem any. Estar a punt. Situació electritzant. Haurien d'existir associacions dels que estan a punt d'alguna cosa. És clar que només se'n podria ser soci durant un breu període de temps, perquè quan ja s'obté o s'és aquesta cosa es deixa d'estar a punt de. Estar a punt de és un estat vertiginós i alarmant. És un anar barrejat amb el futur. És la imminència del destí i la causalitat i bla-bla-bla. Vegem-ho.

- Avui estan a punt de néixer 193 catalans.

- Avui estan a punt de morir 187 catalans.

- Avui estan a punt de ser robades 61 vivendes catalanes.

- Avui 100 ciutadans barcelonins o turistes estan a punt de quedar-se sense el mòbil per robatori.

- Avui 0,9 empreses catalanes canviaran el domicili social des de Catalunya a la Comunitat de Madrid.

- Aquesta setmana estan a punt de detectar que un nen català és superdotat.

- Aquest mes, un de cada 627.000 catalans està a punt d'ordenar-se sacerdot.

- Avui estan a punt de casar-se 92 parelles de nuvis catalans.

- Avui estan a punt de separar-se 40 parelles catalanes.

- En els pròxims dos dies, un català estarà a punt de morir per accident d'automòbil o moto.

- Avui quatre catalans estan a punt d'intentar enrolar-se a l'Exèrcit espanyol.

- Avui vuit catalans estan a punt d'intentar suïcidar-se.

- Avui un català està a punt de suïcidar-se realment.

Resulta inquietant que l'avui que vivim com a fugaç present resulti d'una freda divisió. L'estadística és una ciència tenaç i gairebé persecutòria. Recordo la història d'un jove d'una ciutat del nord d'Europa. La seva feina consistia a comptar diàriament la gent que passava per un pont. Cada dia igual. Es va fixar en una noia de la qual de mica en mica va acabar bojament enamorat, sense atrevir-se a dir-l'hi. Només li va poder provar el seu amor deixant de comptar-la. Ella no ho sabrà mai, però ell va evitar convertir-la en un simple número.

Notícies relacionades

Un conclave per avalar l’amnistia

Sense novetat al TC

Estrenem any. Potser en les coses inquantificables hi ha paratges habitables. Espero que les estadístiques no puguin atrapar aquells moments efímers en què la vida bull generosa. Quan s'aconsella viure amb intensitat, generalment se'ns diu que visquem com si avui fos l'últim dia de la nostra vida. ¡Immens error! És una noció terminal que no té res a veure amb la calma i la felicitat. Tenen raó els que diuen que cal viure com si avui fos el primer dia. Cada dia com el primer: nou i diferent, reiniciable i regenerable.

¿Quanta gent a Catalunya ha estat avui a punt de ser feliç? ¿Quants catalans han estat avui a punt d'estimar-se una mica més a ells mateixos? ¿Quants han mirat avui els que els envolten i han estat a punt de sentir-se afortunats? D'això la punyetera estadística en sap poca cosa.