Jaume Matas i el jurat popular
Ha parlat el poble. I el poble ha condemnat Jaume Matas. Ha parlat el poble. I el poble ha decidit que l'exministre de José María Aznar i expresident de les Balears va cometre suborn, es va aprofitar, com tants altres polítics, de la seva autoritat, de la seva posició, del seu càrrec, de la seva butaca i li va arrencar un sou de 3.000 euros mensuals a un hoteler, Miguel Ramis, per a la seva dona, Maite Areal, que, en realitat, era un sobresou per a ell, diners de butxaca o donacions per comprar les escombretes de vàter per al seu palauet palmesà.
Queda demostrat que a Areal, mestra que fins i tot va ser assessora del Ministeri d'Educació (així ens llueix el pèl, segons PISA), no se la va veure mai per l'hotel Valparaíso, l'amo del qual, com tots els empresaris, regateja als seus treballadors en el conveni col·lectiu i regala 100.000 euros (que a efectes penals es limiten a 42.000 perquè la resta ha prescrit) als que ni tan sols van a la feina.
No m'estranya que els polítics corruptes temin el jurat popular. Els nou ciutadans mallorquins, amb tota seguretat més d'un i dos probables votants en el seu temps del PP (simple estadística, és clar), han jutjat impresentable i condemnable el comportament de Matas. Com ho hauríem cregut vostè i jo. Aquesta sí que és una gran enquesta, la millor, la més significativa, entre altres raons perquè, tot i el seu antic poder de dissuasió, Matas, que va tenir la possibilitat de convèncer el jurat de la seva innocència, va tornar a ser condemnat, aquesta vegada (i ja en són dues, dues de dues), per suborn. L'anterior va ser tràfic d'influències.
Temor polític al jurat popular
Cap dels nostres polítics, antics i actuals, suportaria, en aquests moments, un jurat popular. Per això no en volen. A l'espera de les eleccions, el segon judici a Matas reflecteix en quin concepte té la ciutadania als polítics. Matas és el primer expresident i exministre d'Aznar condemnat dues vegades seguides. I encara li queden 25 peces més del cas 'Palma Arena', recordeu la construcció d'un velòdrom, que, pressupostat en 44 milions d'euros, va acabar costant als mallorquins ni més ni menys que 110 milions d'euros.
Ni un sol dels nou membres d'aquest jurat popular va tenir compassió de Matas. Ni un. No hi va haver ni un sol vot de confiança.
Notícies relacionadesI Matas, que podria ingressar a la presó si l'Audiència confirma la seva sentència per tràfic d'influències a favor del periodista Antonio Alemany, que cobrava gairebé en or els discursos que li escrivia al president i els elogis que publicava al diari 'El Mundo', medita demanar un indult al Govern en cas que el facin entrar a la presó. Això sí, l'expresident, que sembla viure en un altre món, presumeix que, de moment, cap de les dues sentències condemnatòries li ha atribuït el desviament de fons públics al seu compte.
De moment, el marcador és 2-0 en contra seu i a favor de l'impecable jutge José Castro i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach. Queden 25 partits per jugar. I sembla que Matas oblida que, en el 'cas Palma Arena' (Nóos, Over, Òpera de Matas i Calatrava...) hi ha una peça sobre el seu enriquiment injustificat, de la qual el palauet de Palma i la seva suposada mansió de Madrid a nom d'un altre serien els seus emblemes.
