MIRADOR
La força de la negació
No s'ha de subvalorar mai la força de la negació, fins i tot davant de grans evidències. Passa a vegades en els debats científics i amb molta més virulència en la política. En l'equador de la legislatura, el negacionisme s'ha convertit en la identitat de Mariano Rajoy. «Jo no sóc com vostè, senyor Rubalcaba, allò que no porto en el meu programa no ho faré», va dir en el debat de la campanya electoral. El líder del PP va negar llavors que acabaria retallant l'educació, la sanitat, les pensions, apujar els impostos o a abaratir més l'acomiadament. La llista de desmentiments i falsedats fins avui és inacabable. Tot junt suposa una regressió sense precedents contra les conquistes del nostre Estat social i democràtic, quan no en línia frontal de col·lisió. Els sindicats l'hi recordaran una altra vegada al carrer aquest diumenge.
La barra dels populars avui és inversament proporcional a la seva fúria quan eren a l'oposició. Ahir Rajoy va concedir una entrevista després d'un llarg silenci per dir algunes coses sense concretar gaire. La línia argumental de fons és desmentir la realitat, principalment en el terreny econòmic, on el PP alimenta la ficció que estem millor que fa dos anys, encara que totes les dades indiquen el contrari. Una cosa és deixar enrere la recessió, una altra sortir de la crisi i crear ocupació. Rajoy és la quinta essència del polític que no descarta res ni confirma res. Tot són intencions. Va anunciar, això sí, dues reformes estructurals importants per al 2014, la fiscal i el finançament autonòmic. Només va apuntar que tenen com a objectiu, la primera, abaixar l'IRPF i, la segona, repartir millor els impostos entre Autonomies i Estat.
Notícies relacionadesEn aquest últim punt pot ser que trobem part de la resposta a l'extraordinari misteri que envolta els pressupostos catalans per a l'any que ve. El socialista Maurici Lucena li va recordar al conseller Mas-Colell la seva «obligació democràtica, política i ètica» d'explicar com pensa obtenir els 2.318 milions que falten per quadrar els comptes (el 10% dels ingressos no financers de la Generalitat). Al Parlament poca cosa es va aclarir. No obstant, hauria de ser el gran debat del moment, en lloc del circ mediàtic sobre les declaracions de Junqueras o Aznar.
El conseller ho nega, però són uns pressupostos poc creïbles, sobretot en els ingressos. És molt improbable que pugui obtenir aquesta xifra tan gran únicament amb noves privatitzacions i concessions, tenint en compte a més el precedent d'Aigües Ter-Llobregat. Per tant, Mas-Colell enganya algú
