¿Per què escriure?

«Escric perquè sóc diferent. Escric per ser diferent. Vaig començar a escriure perquè era diferent. Vaig començar a escriure perquè volia ser diferent». Lo va escriure el gran Félix Romeo (1968 - 2011) en l'article que dóna nom al volum Per què escric (Xordica). Incisiu com tots els de l'autor de Amarillo, el llibre recopila un centenar de peces curtes, entre elles algunes tan esplèndides com la dedicada a la pluja i a la mort de Jesús Moncada.

Verdader testament autobibliogràfic als dos anys de la seva pèrdua, Per què escric s'obre amb una pregunta mil vegades formulada, però és una resposta lúcida i constant del saragossà a quienes encara entenen la cultura com una submissió: «En vuitè d'EGB vaig fabricar les meves primeres plaquettes fotocopiades -diu en un altre text-. Les vaig destruir poc després perquè em feia vergonya escriure tan malament. Ara puc dir que en esas plaquettes està el millor que he escrit».

Notícies relacionades

Mendoza i les lluminoses pàgines

La (inesperada) eufòria culer

Insubornable com Félix Romeo, Joseph Conrad era també un apassionat al que horroritzava ser descobert «en pantoufles». Lo diu el mateix escriptor en un dels pròlegs a les seves pròpies obres, que acaben d'aparèixer recopilats en el volum Nota de l'autor (L'Ungla Rota). Junto a les seves implacables anàlisis de Lord Jim, Nostromo o El cor de les tenebres, en los que abunda en el seu fervor per la vida marítima, el llibre destaca precisament per recollir els escassos moments en los que l'escriptor es va tornar sobre si mateix.

Després de publicar amb 36 anys La bogeria d'Almayer, per exemple, va creure oportú abandonar. Fue l'editor i escriptor anglès Edward Garnett, el seu amic i mentor, qui lo va impedir, dientle: «Té vostè l'estil, té el temperament. ¿Per què no escriure un altre llibre?». Segons Conrad, si le hagués preguntat «¿Per què no seguir escrivint?», lo hagués deixat. La literatura, en fi, a vegades és gran i a vegades molt petita. Però sempre, sempre, s'obre pas. Valguin Joseph Conrad i Félix Romeo, valgui l'avís per a navegants: ¿escriure? ¿Per a què? I sobretot... ¿per a què no?