Els bisbes catalans i el de Roma
Ens telefona una oient catòlica. És divorciada i tornada a casar. Va a missa i voldria poder combregar. Parla amb la veu impregnada de tristesa. L’Església catòlica, que es diu mare de tots els catòlics, potser sí que l’entén, però no l’accepta. I penso en allò que defineix el cristianisme, l’amor, i també ens creua el pensament una altra paraula, humanitat.
Ara el papa Francesc ha decidit que vol saber què passa a les famílies i ha enviat una enquesta amb trenta-vuit qüestions als bisbes de tot el món preguntant-los sobre les qüestions més polèmiques: casaments homosexuals, parelles de fet, adopcions per part d’una única persona, poligàmia, divorciats catòlics, feminismes suposadament hostils al catolicisme, etc.
Els bisbes britànics han fet un pas més: penjar l’enquesta a internet, perquè siguin els fidels els que la contestin lliurement. Cada bisbe pot decidir com recull les respostes: a Roma, el bisbe es mou.
A Catalunya, ara els bisbes catalans s’afegeixen a la crítica a 13TV, propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, arran que a la cadena hi són habituals el menyspreu, la desqualificació i l’insult.
Però hi ha un altre àmbit que inquieta i molt encara la població, i que s’ha tornat a posar de manifest arran de la beatificació dels anomenats 522 màrtirs de la persecució religiosa del segle XX a Tarragona.
Tot i que fa dos anys la Tarraconense va reconèixer el que en deien errors que es poden haver comès en un passat més o menys llunyà, cal que hi hagi una disculpa clara i rotunda del paper que l’Església catòlica va tenir a favor de Franco. Altrament, tot sona a música celestial.
