CARNET D'ESTIU

La caseta de Mahler

3
Es llegeix en minuts
Interior de la caseta de treball de Gustav Mahler, a la riba del llac Attersee.

Interior de la caseta de treball de Gustav Mahler, a la riba del llac Attersee. / HOTEL FÓTTINGER

Gustav Mahler és molt Mahler, però el Festival de Salzburg pot amb tot. En aquesta edició està programant les nou simfonies del compositor austríac.

Batutes i orquestres, naturalment, són de primera: Zubin Mehta i la Filharmònica de Viena; Mariss Jansons i la Simfònica de la Ràdio de Baviera; Gustavo Dudamel i la Simón Bolívar; Cornelius Meister, un valor en ascens, i la Simfònica de la Ràdio de Viena; Michale Gielen i la Simfònica de Baden-Baden i Friburg; Riccardo Chailly i la Gewandhaus de Leipzig, i Simon Rattle i la Nacional Infantil de Veneçuela.

Per a Mahler, la paraula simfonia volia dir construir un món utilitzant tots els mitjans tècnics al seu abast. Però no només això. Mahler era com una gran esponja que absorbia tots els sons per després traduir-los en música.

Molts d'aquests sons els va trobar a 50 quilòmetres de Salzburg, a la petita localitat de Steinbach, a la riba de l'Attersse, un llac que serpenteja per la regió de Salzkammergut.

Allà, en la pensió Föttinger, acompanyat de les seves germanes Justine i Emma, el seu germà Otto i la solista de viola Nathalie Bauer-Lechner, Mahler va passar quatre estius, del 1893 al 1896, enmig del període més productiu de la seva carrera de compositor. I allà va escriure part de la seva 'Segona simfonia', també coneguda com a 'Simfonia de la Resurrecció', i tota la 'Tercera'.

En el primer estiu que va passar a Steinbach el músic va comprendre que necessitava més tranquil·litat que la que oferia l'apartament de la pensió on s'allotjaven els Mahler i companyia, i va aconseguir que per a l'estiu següent li construïssin una petita caseta a la riba del llac. I allà segueix, no sense haver passat per un llarg període de decadència.

La caseta té sis metres per sis metres, un sostre de fusta, una porta de dos batents i finestres a les altres parets amb unes vistes esplèndides sobre el llac. A l'interior, un piano, una cadira, una tauleta, un canapè i poc més, ja que l'espai no donava de si.

Deia el director Bruno Walter que va ser el seu amic i el va visitar a Steinbach que del sostre de la caseta queien escarabats, però allà Mahler s'hi estava totalment aliè als sorolls de la pensió i de la carretera.

El músic s'instal·lava al seu reducte solitari cada matí, a les sis. Una hora més tard li portaven l'esmorzar, i allà, entre aquelles quatre parets obertes a una naturalesa esplendorosa, componia fins, oficialment, l'hora de dinar, al migdia, encara que moltes vegades no apareixia fins a les tres.

Estimava la naturalesa i sempre buscava nous sons, de manera que a vegades desapareixia per fer una passejada pel camp o a la riba del llac. Quan tornava deia que anava a ficar "la collita al graner", és a dir, a posar sobre la partitura els nous, o vells, sons que havia captat en el seu vagabundeig campestre.

La 'Tercera simfonia' de Mahler és la seva obra més llarga i té una gran complexitat. És una simfonia coral que requereix un cor de veus infantils, un altre de dones i una mezzosoprano. Originalment va anomenar aquesta obra 'Eine sommermorgentraum', 'Un somni d'un matí d'estiu'. Visitant el lloc, es comprèn que la bategés així.

Un dia de juny del 1896 Mahler li va comentar a la seva amiga: "Mai hauria cregut que podria posar-me l'Höllengebirge (la muntanya de 1.200 metres que s'alça al darrere del poble) a la butxaca", i va afegir: "Ara realment he fet meu Steinbach".

Notícies relacionades

No obstant, després d'aquell estiu, la pensió va canviar de propietaris i el compositor va decidir no tornar a la caseta on tanta música magnífica havia escrit ni a aquell poble. La petita construcció va entrar en un període de deteriorament i va rebre diferents usos. Va ser safareig, cambra de bany i fins i tot escorxador.

El 1985, la International Gustav Mahler Society la va restaurar. Avui la pensió Föttiger és un hotel de quatre estrelles i a la recepció es pot demanar la clau per visitar la cabanya. El lloc segueix oferint una gran bellesa, però difícilment avui Mahler s'hi instal·laria per escriure. Al seu voltant s'estén un càmping.