De Faust a Heisenberg

No sortirà fins al setembre, però ja està sent, en edició anticipada, una de les meves lectures de l'estiu. Es titulaBreaking Bad. 530 gramos (de papel) para serieadictos no rehabilitadosi l'han coordinat els sevillansSergio Cobo iVíctor Hernández-Santaolallaper a Errata Naturae, l'editorial que ja va llançar al seu dia volums dedicats aThe Wire, Los Soprano, Juego de tronosiThe Walking Dead, a més de la bíblia deJorge CarrióntituladaTeleshakespeare. A semblança de la resta en aquesta imprescindible col·lecció, sempre il·lustrada en coberta perDavid Sánchez,Breaking Bad analitza l'obra mestra televisiva deVince Gillianper a l'AMC a través d'una vintena d'articles que tot enganxat aHeisenbergconsumirà fins a la sobredosi. Per a la resta, o sigui, per als no iniciats en Walter White, només s'han de recordar tres coses: la primera, que, com diu el llibre,Breaking Badno és per casualitat una de les quatre millors sèries de la història, així que ja poden animar-se (Enrique Vila-Matas,en un article dedicat al fascinant capítolLa mosca, assegura haver vist en un dia les tres primeres temporades); la segona, que l'11 d'agost surt als Estats Units la segona part de l'última temporada, i que dos mesos després s'estrena a Espanya la precedent, de manera queBreaking Badté tots els números per ser la sèrie de larentrée; la tercera, més personal, és una encomiable recomanació per a qui encara tingui algun dubte sobre aquest professor de química que després d'un càncer es facuinerde metamfetamina: des que, fa un parell d'anys,Rodrigo FresániLuis Magrinyàem temptessin a Bilbao amb les seves aventures, he de confessar que les històries de Walter i Jesse juntament amb Skyler, Junior, Hank, Marie, Saul Goodman, Mike Ehrmantraut, Héctor Salamanca i, sobretot, Gustavo Fringe, em semblen de les ficcions millors i més intel·ligents que he disfrutat en temps. Gràcies a Errata Naturae, a més, he començat a comprendre millor la causa: pensar que White és tan sols un molt bon dolent, com el JR deDallaso l'Al Swaerengen deDead­wood, és oblidar-se d'Ícar, de Prometeu, de Faust. És oblidar que també la química, per més greu que li sàpiga aHeisenberg,té ànima, i que es pot vendre al diable. Confieu en ell, o en mi, o en santBryan Cranston,i deixeu-vos temptar...