Al contraatac
L'home palplantat
Un home palplantat enmig de la plaça Taksim d'Istanbul. No fa res, no diu res, no es mou, però el seu gest senzill i nu, una protesta en forma d'estàtua, té pinta de convertir-se en una icona de la nostra era. Hi ha alguna cosa en ell que recorda aquell heroi anònim que amb una bossa penjant de cada mà es va plantar davant d'una filera de tancs en la revolta xinesa de Tiananmen de l'any 1989. L'home palplantat a Taksim, de nomErdem Gündüz, ha obtingut la fama mundial en poques hores a través de Twitter, potser pel seu gest impassible davant el desconcert de l'autoritat, o potser perquè la seva resistència gandhiana es revela més efectiva i demolidora que qualsevol manifestació.
Com era de preveure, Taksim ja s'ha omplert d'homes palplantats silenciosos que acompanyenGündüz amb un silenci commovedor i desestabilitzador. El Govern turc preferia els primers dies escudar-se en una pretesa i inventada violència dels manifestants, però el pacifisme de l'home palplantat, amplificat per les xarxes socials, el posarà en evidència per la senzilla raó que no hi ha res pitjor que enfrontar-se a algú que simplement no fa res.
La impotència del primer ministre,Recep Tayyip Erdogan,i el seu Gabinet es resumeix en la frase que ahir va proferir un dels seus portaveus: «Un tuit amb mentides és més perillós que un cotxe bomba», fet que concentra la nova paranoia del poder global. El nou enemic és, de fet, el més antic de tots: la paraula. Aquesta vegada arriba amb l'ocellet blau de Twitter, però no difereix gaire d'aquells caràcters que ja apareixien en argiles de fa més de 5.000 anys.
Indignació via Twitter
Des de laprimavera àrab fins al Brasil d'avui, des dels estudiants de València fins a la revolta independentista a Catalunya, la indignació del planeta es mou a través de Twitter, i ningú l'aturarà perquè cap policia del món té l'antídot contra la paraula. És possible que el Govern turc intenti ara el vell truc, inventat perBushi seguit pels seus deixeblesBlairiAznar, de convertir en terrorista tot aquell que li porti la contrària, com demostra el deliri d'equiparar un tuit amb un cotxe bomba.
La revolta turca, que va començar per un assumpte estrictament urbanístic, desmenteix que l'economia sigui l'únic motor que mou el món. Turquia és un país amb un creixement notable i disfruta d'una bona salut, amb una taxa del 9% de desocupació que ja voldrien molts països europeus, però els seus ciutadans no semblen disposats a ser convençuts únicament per la cartera. Passa el mateix al Brasil, on una part del país no combrega amb la idea de progressar a cop de grans esdeveniments esportius. Per sort, la gent no només es mou per diners: aquesta nova onada que sacseja el món reclama una cosa tan antiga com la llibertat, la justícia i la dignitat. Aviat veurem molts més homes palplantats.
