La roda
Totpoderós senyor jutge
N o sé si l'he d'anomenar senyor o sa senyoria. Vostè sempre m'ha semblat algú molt distant i diferent del ciutadà. Carca i/o excèntric. Però en aquests moments s'està convertint en una mena de salvavides popular, un demiürg a qui apel·lar. Ja sabem que vostè no imparteix justícia, això no ho fa ni Déu, sinó que vostè es limita a interpretar lleis, sovint tan injustes. Però, sigui com sigui, el necessitem més que mai. Perquè no ens fiem del poder legislatiu, un Parlament on no es parlamenta, farcit de fantasmes, és a dir, d'espectres absents la tasca dels quals està usurpada per misteriosos ens superiors. Tampoc ens fiem d'un poder executiu que està demostrant incapacitat flagrant, deixadesa i sobretot una insensibilitat esgarrifosa. ¿Són conscients del dolor que causen? Per això ens queda confiar en el seu tercer poder, que més aviat sempre ens ha infós por i que té fama de lent, farragós i ara a més a més, car. Ves per on és el nostre últim recurs d'esperança, la independència d'un jutge just, que es planti davant de tant abús i corrupció. Però veiem que vostès tant salven un desgraciat de l'estafa d'un banc, com es carreguen la decisió democràtica d'un parlament. Tant posen un xoriço al seu lloc, com expulsen un col·lega incòmode.
Per sort ens queda un suposat quart poder per contrarestar-lo: la premsa honesta i algun programa que s'ha colat a la televisió, i ha decidit exercir pressió davant de tants disbarats.
El que és més trist de tot és comprovar com el primer poder, el segon i el tercer, més el quart, el denominat cinquè (internet) i el suposat sisè (el territori), es poden resumir en un de sol, sobre el qual graviten tots a l'uníson: el maleït calé. I, no obstant això, hi ha una altra accepció asimètrica de poder que és voler. Volem poder canviar el poder.
