Dones i ciència /
Es compleix aquest any el 30è aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, una iniciativa de les Nacions Unides que clamava per la dignitat de la dona i pel ple accés, "en condicions d’igualtat, a la ciència, la tecnologia i la capacitació professional". Van haver de passar 20 anys perquè, el 2015, l’ONU implantés el Dia Internacional de la Dona i de la Nena en la Ciència. Són dos exemples de les múltiples dificultats amb què han hagut de bregar les dones en un àmbit tan masculinitzat històricament com és el de la ciència i la tecnologia. En la declaració del dia internacional d’aquest any es posava èmfasi que "la igualtat de gènere és crucial per construir un futur millor per a totes les persones", al mateix temps que "tancar la bretxa de gènere en la ciència requereix fer caure estereotips". António Guterres, secretari general de l’ONU, recordava que les dones "continuen representant només un terç de la comunitat científica internacional" i denunciava que, en les estructures de gestió de la investigació, "la presència de dones en càrrecs directius continua sent desproporcionadament baixa".
Com demostra el reportatge d’EL PERIÓDICO, almenys a Catalunya la situació s’està revertint, una "revolució silenciosa però transformadora". Si des de 1984 fins al 2019 només 5 dones van ocupar llocs de direcció en les institucions científiques més destacades del país, en cinc anys (del 2021 al 2025) un total de 10 han agafat les regnes de centres d’investigació d’excel·lència agrupats en la institució coneguda com a CERCA. Aquesta dinàmica no respon a quotes ni beneficis en funció d’una perspectiva de gènere, sinó estrictament al currículum i a la superació d’un procés rigorós que implica un pla específic per implementar al centre.
Es tracta d’una nova generació de dones dedicades a la ciència, des del patrimoni cultural fins a les matemàtiques, des de les telecomunicacions fins a la biomedicina, per exemple, que, a més de la seva vàlua personal, aporten una nova forma de lideratge, construeixen referents i ajuden a trencar l’anomenat sostre de vidre i la síndrome de la impostora, amb idees pròpies que tenen a veure amb una ciència més interdisciplinària i més interessada en un impacte real, conforme amb els reptes de la societat. El lideratge femení, com defensa Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, "és un exercici diari de visibilització, escolta i transformació".
En aquesta mateixa línia, i per reforçar la presència de la dona en l’entorn investigador, la Generalitat preveu implantar en el curs vinent un pla pilot de mentories amb les quals busca oferir eines a les generacions més joves per impulsar el lideratge femení i prevenir dinàmiques d’assetjament o exclusió. Un pla que ha d’enfortir les xarxes de confiança i reforçar l’empoderament. Alhora, més enllà d’una implantació bastant efectiva dels plans d’igualtat en universitats i centres d’investigació, com s’estipula en la llei de ciència, la Generalitat també anuncia una aplicació global de les estratègies d’equitat amb enfocament de gènere. Tot això amb la idea de revertir progressivament una situació que està començant a canviar per a benefici de tothom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
