La clau

Demonitzar les víctimes

1
Es llegeix en minuts

Des que el món és món, les lluites de qualsevol índole -socials, econòmiques, territorials, ètniques...- utilitzen tècniques de manipulació psicològica de la comunitat. Per vindicar com a justa i necessària la causa que legitima la batalla, s'encoratja el prejudici cognitiu de la població: amb dades esbiaixades o falsedats prefabricades, cada bàndol presenta l'adversari com una amenaça per al benestar propi.

Des delMalleus maleficarum, cos doctrinal que va permetre al Sant Ofici desencadenar la caça de bruixes al segle XV, fins a Els protocols dels savis de Sió, coartada intel·lectual dels pogroms a Rússia i pròleg de l'Holocaust jueu. De l'odi ètnic als Balcans a les inexistents armes de destrucció massiva a l'Iraq deSaddam Hussein. Les regles del joc no varien: demo­nitzar les víctimes, sacralitzar els botxins.

En les seves batalles polítiques, el PP no ha dubtat mai a recórrer a aquests mecanismes d'agitació social per estimular el biaix cognitiu de l'electorat en perjudici de l'adversari: al PSOE l'ha catalogat de filoindependentista, secret còmplice d'ETA i enemic de la unitat d'Espanya; al nacionalisme català i basc, d'insolidari i proetarra; als detractors de la guerra de l'Iraq, de violents esvalotadors; i ara, als que clamen contra el drama dels desnonaments, de filoetarres (tot un clàssic), nazis i caradures.

La millor defensa...

Notícies relacionades

Pel PP, la millor defensa és un bon atac. Abans de formalitzar el veto parlamentari a tota dació en pagament, la popular María Dolores de Cospedal ha anat encara més enllà en el maniqueisme al dividir els espanyols en dues faccions: els votants del PP, que paguen les seves hipoteques, i la resta. Per fortuna per a ella, les seves paraules no van quedar registrades.

La poca raó que van guanyar els populars al censurar elsescrachescom a mètode de pressió social l'han tornat a perdre al sobreactuar en la seva denúncia i la persecució. Però, sobretot, a l'estigmatitzar les víctimes dels desnonaments amb el propòsit de deslegitimar les seves demandes. En democràcia, ni el llenguatge guerracivilista, ni l'assetjament, ni la intimidació haurien de tenir cabuda.