Els problemes d'un sector bàsic
Solucions per a una crisi
El turisme rural ha de millorar la seva promoció a internet, imprescindible encara que pot ser cara
La diferència entre la indústria turística i altres sectors econòmics és que en el primer cas és possible buscar solucions per sortir de la crisi perquè el client potencial continua existint. El creixement del turisme internacional que ens visita pot ser petit, però el nostre problema és el greu decreixement del turisme interior. Aquesta caiguda castiga en especial el turisme rural, i això comporta uns greus perjudicis no solament econòmics, sinó també socials i de desequilibri territorial.
Durant els últims anys, el turisme rural ha tingut un creixement significatiu. Els plantejaments que es fan des d'alguns ens promocionals per introduir la nostra oferta en els circuits del turisme internacional són en va perquè difícilment aconseguirem que aquestes aportacions serveixin per salvar de les crisis el turisme rural. Es tracta d'un allotjament que en si mateix integra la condició de producte, perquè en principi es basa a transformar un atractiu existent fruit de la naturalesa, la història o la creativitat humana en una experiència nova que l'allotjament rural converteix en un producte amb possibilitat de coneixement i gaudi.
En aquest moment crític, la caiguda del turisme rural pot ser un drama. En primer lloc, perquè posa en perill gairebé 40.000 llocs de treball. En segon lloc, perquè en la majoria dels casos aquesta activitat és complementària d'altres del sector primari, ja siguin agrícoles o ramaderes, i per tant permeten una acumulació de capital encara que sigui petita i una seguretat econòmica de cara al futur. I en tercer lloc perquè fixes persones en territoris que en cas contrari es desertitzarien i es deixarien fora del mercat recursos que són capaços de generar riquesa social -llocs de treball- a més d'econòmica.
No tot s'ha fet bé aquests darrers anys, i en lloc d'imitar els països d'Europa on el turisme rural té més arrelament, ens hem posat a descobrir la sopa d'all i el Mediterrani. Un dels motius complementaris, que no essencial, de la caiguda del turisme rural han estat els sistemes de comercialització que han drenat en molts casos els beneficis per haver creat una extensíssima xarxa de pàgines web. El problema és que una vegada creada la pàgina (i pagada) ningú explicava que s'havia de mantenir i que era necessari no solament amortitzar el cost de la creació, sinó que també s'havia de calcular quant costaven el manteniment i la posada a punt setmanal i, sobretot, el sistema de posicionament als buscadors: tenir una web a la pàgina 38.560 de les ofertes de casa rural de qualsevol autonomia equival a no tenir res excepte l'obligació de pagar cada mes una quota. Això ha portat a uns costos que han impedit acumular capital durant les vaques grasses per sobreviure en les actuals circumstàncies de vaques magres.
¿I quina és la solució? Com sempre, treballar i invertir en lloc de gastar. Partint del fet que les noves tecnologies de comunicació són imprescindibles per al desenvolupament del nostre producte i que per tant utilitzar-les és necessari, s'ha de posar cada cosa al seu lloc. Les tres preguntes d'or s'han de contestar abans de plantejar el projecte de recuperació. En primer lloc, definir amb claredat què venem i saber delimitar quina és la nostra oferta d'experiència i de qualitat. Després, saber com oferirem el nostre producte. ¿Quin cost té la visibilitat a la xarxa per a una comarca concreta que tingui una oferta de 2.000 llits de 250 establiments? ¿Quin cost té una política de comercialització adreçada als col·legis professionals de totes les capitals de província d'Espanya, per exemple, plantejada mancomunadament pel conjunt de l'oferta de la comarca i no per «la meva casa rural» i oferta a partir de la base de l'anàlisi dels pics i les valls de les ocupacions de la zona i presentada directament als responsables de les activitats d'oci d'aquests col·legis? Analitzats els costos, prendrem la decisió de quina inversió ens convé més portar a terme.
Però això vol dir tres coses:
1- Establir una cooperació i associació de les cases rurals per la seva ubicació o afinitat i proximitat del producte que oferim.
2- Agafar la maleta i sortir a vendre directament al nostre públic objectiu una vegada analitzades les característiques del client.
Notícies relacionades
3- Establir un pla a mitjà i llarg termini territorialitzant els objectius i iniciar una expansió controlada. Anar creant corones d'expansió sense atacar la següent mentre no s'hagin obtingut resultats positius de la inversió en la corona anterior.
I reduir els marges de benefici per transformar-los només en equilibri pressupostari per passar la tempesta i esperar els brots verds, que segur que algun dia tornaran a aparèixer.
