CANVIS EN LA CÚPULA DEL CATOLICISME
Resposta a una dona de Buenos Aires sobre Francesc i Joan Pau II
"Veurem, senyora, si el nou Papa està a l'alçada de l'expectació aixecada, però li recordo la seva passivitat durant la dictadura de Videla"
La senyora Susana Paz em va escriure aquestes línies a EL PERIÓDICO per l'article '¡Quina puntada de peu a Joan Pau II!', que vaig publicar a la web: "Bona tarda meva i bona nit seva. Sóc argentina, visc a Buenos Aires i buscant llegir què deien els diaris europeus sobre 'el meu' cardenal Bergoglio (ara papa Francesc) vaig llegir el seu article a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Li he de confessar que em costa d'entendre. El tornaré a llegir. Fins i tot llegiré alguna cosqa també del seu blog, així em vaig entrenant amb el seu lèxic. Crec que això és el que m'ha "impedit" entendre'l. Lamento que el meu Papa no triés noms que a vostè li agradessin. ¿Són bascos? ¿Jesuïtes bascos potser? A mi, el nom Francesc m'encanta, i no perquè el meu primer nòvio s'hagi dit així sinó per sant Francesc d'Assís. Ara, ¿quina va ser la puntada a Joan Pau II? Gràcies. Molt atentament, Susana".
Intenaré explicar-me. Ja avanço que monsenyor Bergoglio pot triar el nom que més li agradi, més li plagui, més el representi. Però així com ell pot fer això, tenint en compte que és una personalitat pública, els altres podem opinar sobre la qüestió. I ho faig.
El papa Bergoglio era jesuïta abans que Papa i si ho era, i no pas franciscà, demostra que entre sant Francesc d'Assís i sant Ignasi de Loiola va escollir de jove la Companyia d'aquest últim. Va ser una opció de vida. ¿Per què ha triat Francesc com a nom i no Ignasi? Al meu entendre per càlcul eclesial, perquè tan pobre i humil va ser Francesc com Ignasi, però el d'Assís era italià, se'l considera el sant dels animals i dels pobres i no causa rebuig. Ignasi va fundar una Companyia per combatre el protestantisme de Luter, en els seus vots va afegir el quart d'obediència al Papa i els seus jesuïtes han estat expulsats diverses vegades de diferents països.
No deixen indiferent a ningú en la seva militància, en la seva teologia de l'alliberament amb Ellacuria, a les seves universitats i cases d'estudi. És per això que el nou Papa, davant el recel que podria causar a l'Opus Dei, en els neocatecumenals, en tots els moviments eclesiàstics, va escollir aquell amb què més bé podria emetre el seu missatge com està fent, perquè no se'm dirà que el jesuïta sant Francesc Xavier, un altre Francesc, va morir en l'abundància. Tan pobre va ser aquest navarrès com Francesc d'Assís.
I, si un de jove tria Ignasi per a tota la vida i canvia als 76 anys a Francesc, ho fa per càlcul, legítim, però càlcul. Per això vaig dir que per mi hauria estat més valent si s'hagués fet dir Ignasi, que s'ho mereix.
Males relacions amb el pare Arrupe
I pel que fa a Joan Pau II la història és la que és. Les seves relacions amb el prepòsit general pare Pedro Arrupe van ser molt dolentes. El Papa polonès era un senyor autoritari i poc dialogant que va mirar d'humiliar el pare Arrupe, com ho va fer amb Ernesto Cardenal, i entre les causes per ser beatificat hi consten les humiliacions que va haver de suportar de Karol Wojtyla.
N'hi ha prou de recordar que quan el pare Arrupe va ser constret a dimitir per motius de salut, el papa Wojtyla no va acceptar que fos vicari superior --com li hauria correspost-- el primer conseller, el pare nord-americà Vincent O'Keefe, i va nomenar dos comissaris en les persones dels jesuïtes italians Paolo Dezza i Giuseppe Pittau. El primer, un home gran de gran prestigi, i el segon, un sard jove a qui Joan Pau II designava pràcticament com el seu delfí.
Però aquell gest del papa Wojtyla va ferir la Companyia de Jesús, la qual va obeir, però al mateix temps, quan va arribar l'hora de les eleccions en el nou capítol general, no va tenir en compte les indicacions del Papa i no només no va nomenar general Pittau, sinó que ni tan sols va sortir elegit com a conseller general pel capítol. Només més tard el va elegir personalment el nou pare general.
A més, l'elecció del nou general va tenir lloc mentre Joan Pau II estava de viatge. Quan els periodistes que viatjaven amb ell li van preguntar què pensava del nou superior jesuïta, el papa Wojtyla es va limitar a dir: "No el conec". I quan a Roma un periodista va preguntar a un jesuïta de Radio Vaticana la seva opinió sobre el nou elegit, la resposta, significativa, va ser: "Està molt preparat. Sap gairebé totes les llengües, menys el polonès".
Senyora Susana Paz, aquesta és l'explicació al meu comentari. Entenc que vostè tingui en alta estima el papa Francesc. Veurem si està a l'alçada de l'expectació aixecada, però li recordo la seva passivitat durant la dictadura de Videla. I també queda aquest càlcul italià de dir-se Francesc per no irritar la Cúria italiana. A mi m'hauria dit molt més si hagués optat per dir-se Ignasi. Hauria estat tota una aposta de valentia i de justícia amb la història. Per això no m'ha agradat el populisme de monsenyor Bergoglio.
