Gent corrent
Dani Giménez Torres: «Gràcies a Justin Bieber sóc el que sóc. L'hi dec tot»
És tan ultrafan de l'ídol canadenc que està acampat al davant del Palau Sant Jordi esperant el concert del dia 16.
«Gràcies a Justin Bieber sóc el que sóc. L’hi dec tot» /
Aquesta és la història d'una il·lusió adolescent. D'aquelles que quan un és adult i té desmemòria de la seva joventut veu com una rucada. Dani Giménez Torres (Vilanova i la Geltrú, 1994) fa 11 dies que està acampat davant el Palau Sant Jordi per poder veure més a prop que ningú el seu ídol, Justin Bieber, que actua al pavelló el 16 de març. No hi ha fred ni pluja ni calamarsa que el facin claudicar.
-Ja fa onze dies. I en falten 10.
-Sí. Vaig plantar la tenda el 23 de febrer, amb Ángel Beltrán, Iván Fernández i Khalal Akhelian. Vam ser els primers. Duia tres maletes amb roba i tres bosses de menjar.
-Molt. I a sobre se'ns ha trencat la porta de la tenda i tenim goteres. ¡Tot pel Justin!
-Aquí fa un fred que pela, escolti.
-Gràcies a Justin sóc el que sóc. L'hi dec tot.
-¿Tant li agrada?
-¿Tot? ¿En quin sentit?
-Les seves lletres sembla que parlin de mi. I m'agrada com és i com tracta els fans. Per exemple, Justin va saber que una fan de 6 anys, Avalanna [Routh], tenia càncer i s'hi va casar simbòlicament. Va fer feliços els seus últims dies.
-Vaja. La veritat és que Bieber és més un ídol de noies, ¿no?-Des que va treure el disc Believe, ha començat a agradar més als nois. Jo al principi l'odiava. Pensava: «És un nenet de merda». Però a l'institut tenia una amiga que sempre posava la seva música. La vaig anar escoltant, i cada cop m'agradava més.
-I ara fins i tot es vesteix com ell.-Intento seguir el seu estil. Justin ara porta pantalons cagats, vambes altes, gorres de beisbol i cadenes. I jo, a la que tinc una mica de pasta, vaig a l'H&M. Fins i tot porto tatuada la paraula «Believe», miri...
-¿Com van tenir la idea d'acampar 21 dies vostè i els seus amics?
-Quan van sortir les entrades a la venda a la Fnac de La Maquinista, vaig ser el primer de comprar-la. Després tots quatre vam dir: «L'hem de veure i que sàpiga que els belieber boys existim».
-¿Belieber boys?
-Hi ha els fans i els beliebers, que són els talibans de Justin, com els little monster ho són de Lady Gaga. Tenim un grup a Facebook, Beliebers Barcelona, amb 1.300 amics. Quedem, anem junts a comprar els discos i ens trobem per cantar cançons de Justin pels centres comercials.
-Molt temàtic. I aquests dies, ¿com es renten? ¿Què mengen?
-Per rentar-nos anem al xiringuito, o al gimnàs, o a l'INEFC -que és on estudio per ser especialista de cinema-,
que és aquí al costat. I menjar... Tenim macarrons fins a l'avorriment, truites, entrepans, caldets. Ens els porten els amics i les famílies.
-Per cert, ¿la família què hi diu?
-Pensen que estic boig, però han vingut a veure'm i veuen que estic bé. Tampoc perdo classes, ¿eh? M'escapo un parell d'hores i torno ràpid.
-Qui també està pendent de vostès és la Guàrdia Urbana.
-Vénen cada dia. Uns ens pregunten si estem bé, altres ens demanen que traguem les coses a fora, algun ens diu que ho desmuntem tot.
-Juguem a bàsquet, a ping-pong i al veig-veig. Jo, personalment, em passo hores parlant amb la meva nòvia, la Miriam. També riem amb els col·legues de les altres quatre tendes.
-Una manera de matar el temps. ¿N'hi ha de menys tenses?
-¿Bon ambient?
-Són una mica sorollosos, però sí. A tots ens han indignat els insults d'un grup de noies de Madrid que, per Twitter, han dit que els que estem acampats aquí tenim «un cert retard mental». Però gràcies a elles tindrem més possibilitats de cridar l'atenció de Justin.
Notícies relacionades-No hi ha mal que per bé no vingui.
-I el dia del concert, a córrer i a enganxar-se a la tanca, a prop de l'escenari. ¡Em tallaria un dit per poder entrar al backstage i parlar amb ell!
