Luki Huber: «Treballar en equip amb els mapes elimina l'ego»

-No creem mètodes, coneixem mètodes. El nostre objectiu és simplificar i visualitzar. Hem fet una cosa tan simple com un mapa plegable i unes etiquetes removibles.

-Apliquem metodologia. ¿Com se li va acudir la idea del mapa?

-Fins fa cinc anys, treballàvem amb paper d'embalar i pòstits,però es perdia efectivitat quan l'equip se n'anava. Jo havia d'ordenar la feina, i era difícil de guardar.

-I va idear mapes plegables.

-Som dissenyadors de producte: necessitem generar un gran nombre d'idees per poder escollir la millor. Així que hem de treballar de manera molt metòdica.

-¿I per què mapes?

-[S'emociona] Faciliten el treball visual en equip, ajuden a estructurar la ment i també a descartar idees. Amb l'etiqueta removible, el que pretenem és que la gent visualitzi en equip, que es posi d'acord. És unstriptease mental.

-Prou de reunions pantalla.

-¡Si posem quatre persones davant la pantalla i cada una vol tocar el ratolí, veurem poca cosa! Aquí podem treballar en grups i, després, posar les idees en comú. S'unifica el llenguatge i s'elimina l'ego.

-¿L'ego?

-Has d'escriure i això et compromet amb el grup. Les paraules se les emporta el vent.

-¿Descarten gaires idees?

-De 100 productes que arriben al mercat, 90 desapareixen durant el primer any. Dels 10 que queden, 9 ho faran durant el segon any. Els 99 productes descartats han sortit molt cars. És millor llençar les idees a les escombraries quan són barates.

-L'estructura, ¿li ve de Suïssa?

-¡Ens diuencaps quadrats!

-¿Quan va arribar a Barcelona?

-El 1994. Estudiava a l'escola d'art de Lucerna. Allà el primer any és comú a totes les especialitats. No hi havia secció de disseny de producte. Havia de canviar de ciutat i vaig decidir anar lluny. Ja coneixia Barcelona i em venia de gust venir-hi.

- Posi Barcelona al mapa. ¿Al centre?

-La meva dona i la meva filla. Em vaig enamorar de la meva dona el primer dia que la vaig veure. Érem companys de classe a la Massana. I totes les meves experiències professionals. He compartit una llarga història de cooperació amb El Bulli.

-¿Què feia?

-Disseny de material de parament i aparells per cuinar. El Bulli és el millor client dels meus mapes. El Ferran és molt visual. El que han fet a El Bulli és que han començat a treballar la creativitat amb el mateix rigor i organització que fan falta per gestionar un restaurant.

-¿Té altres mètodes?

-¡És clar! L'últim és lapneumopriorització.Fem servir els pulmons per prendre decisions.

-¿...?

-Decidir en equip comporta discussions infinites. En un mapa visualitzem les diferents opcions i a cada persona li donem un globus per opció. L'hi mostro.

-[Bufa fins a inflar un globus]

-En un globus hi caben tres bufades. Si tenim cinc opcions, tenim cinc globus i els diem que només poden bufar set vegades.

-Posi-me'n un exemple.

-Una opció, anar a Girona. Una altra, a París. La tercera: reformar la cuina. Tens set bufades i tres globus. Girona, dues bufades. ¿París? A la meva dona li agradaria, però, en realitat, es queda amb una bufada. La cuina, tres. Posem els globus en bosses transparents. Cada bossa és una opció.

[M'ensenya una foto de l'experiment. Hi ha una bossa més grossa]

-¿Veu? S'aprecia l'opció que més ha interessat al grup.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

-Aquest mètode sí que és seu.¿Ha pensat a enviar alguns dels seus mapes o globus als polítics?

-Ja m'agradaria que els partits busquessin consensos de manera metòdica. Treballem amb una empresa a Suïssa i sé que va organitzar unworkshop amb polítics de diferents partits per arribar a consensos. Els resultats no estaven gens malament.