Gent corrent
Josep Cuch: «La pell del castanyer creix i va cobrint les seves ferides»
Amo d¿un castanyer de 600 anys. La seva família cuida i protegeix des de fa segles un arbre monumental digne d''El senyor dels anells'.
«La pell del castanyer creix i va cobrint les seves ferides»_MEDIA_2 /
La pista forestal surt de Cànoves (Vallès Oriental) i puja cap a la finca de la família Cuch, al cor del parc natural del Montseny. Un torrent rega aquesta ombrívola i costeruda vessant que a l'estiu es transforma en rambla excursionista, però on, en aquesta època de l'any, només se sent el frec del vent contra les fulles. Josep podria conduir els quatre quilòmetres de camí fins al castanyer amb els ulls embenats.
-¡Això és preciós!
-Sí que ho és. Però a la gent li costa entendre que això no és així perquè sí, perquè ho ha fet la naturalesa i ja està. [Deté el cotxe] Miri aquests arbres: ¿com han anat a parar aquí aquests tres cirerers? Els van plantar el meu pare i el meu avi. [Arrenca]
-M'hauria pensat que estaven aquí per generació espontània.
-El meu pare encara se'n recorda de quan això era un erm de bardisses; aquí no hi havia res. Si una gran part del Montseny és així és per obra de la naturalesa, però també perquè la gent l'ha treballat durant molts anys. Aquesta pista per on circulem es va obrir a pic i pala i la paret de pedra seca està feta a mà. La gent no ho sap i es pensa que, com que és parc natural, és de tothom, però si se'ls hi explica ho entenen.
-¡Aquí hi ha el castanyer! ¡Si sembla la casa d'un hòbbit!
-Part del seu atractiu és que es pot entrar a l'interior del tronc. Durant un temps va viure aquí un carboner i el meu pare l'ajudava a fer carbó. Té un perímetre de 12,5 metres i segons el científic Martí Boada la seva edat aproximada és de 600 anys. Per a la gent d'aquesta zona sempre ha sigut, senzillament, un arbre gran, però ara és molt popular. L'any passat va atraure 15.000 persones.
-¿I qui el cuida?
-La família Cuch. Els nostres orígens en aquest territori es remunten a l'any 1000 i algun avantpassat meu devia plantar-lo. Quan els castanyers es fan molt grans es queden buits i a aquest a més a més li van calar foc per dins l'any 1937. Va estar fumejant durant tres dies i tres nits fins que el meu avi va poder apagar-lo a poc a poc, tirant-li aigua que agafava del torrent amb càntirs de llet. El castanyer és molt important per a la família, no perquè rebi molts visitants, sinó perquè ens l'estimem i hem lluitat tota la vida per protegir-lo.
-Vostè deu conèixer cada nus del tronc, cada ferida de l'escorça...
-Em passo el dia tallant llenya i no tinc temps per observar-lo, però... ¿veu aquesta marca al tronc? Fa anys hi van gravar una O amb una navalla i gairebé ja no es veu perquè la pell de l'arbre creix i va cobrint les seves ferides. A vegades hi faig una ullada i si s'han d'expurgar branques ho faig, però un arbre és salvatge i no necessita que se'l cuidi a diari.
-¿Com porta els seus 600 anys?
-Bé, però se l'ha de protegir perquè la gent s'hi enfila, pica les branques perquè caiguin les castanyes i el pas de milers de persones afecta la compactació del terreny i pot perjudicar les arrels.
-¿I si ho expliquessin en un cartell?
-Ja hi havia un cartell, però el van arrencar. Aquest és el problema. ¿Què he de fer? ¿Passar-me els diumenges aquí, vigilant? Un dia ens van trucar dient-nos que el castanyer semblava un arbre de Nadal per la roba de tota la gent que hi havia a sobre.
-Jo m'estic contenint, que ho sàpiga.
-Ara som molt més respectuosos, però abans venien a fer paelles i a rentar el cotxe a la riera. Tot i així, t'hi trobes de tot. Un dia li vaig explicar a un que havia pujat a una branca per què no ho havia de fer i em va contestar que qui era jo per dir-li res. «Sóc l'amo», el vaig informar. I em va contestar: «Doncs ensenya'm el DNI». «D'acord, però abans digue'm: ¿amb quin nom coneixes aquest castanyer?» «El castanyer de can Cuch», va dir. «Bé, doncs aquí tens el meu DNI: Josep Cuch». I va baixar sense dir res.
Notícies relacionades-No és fàcil gestionar això.
-Gairebé totes les obres d'accés i protecció de l'arbre les hem pagat nosaltres i, encara que sembli que pel fet de tenir una finca hagis de ser ric, no és així. Podríem discutir-nos cada dia amb la gent, però val més aprofitar el castanyer per fer un turisme responsable. Per això vam començar a organitzar visites amb dinar inclòs a la Casa del Bosc (www.castanyerdencuch.com).
