Xisco Toni Riutort: «Escrivia fins tard i els pares em feien aTuenti»

«La gent amb el temps ha anat canviant i no sempre per bé, tots hem evolucionat i hem somiat alguna vegada amb un paradís...» Així arrencaAncestro, la novel·la d'un xaval de 13 anys, fill d'una família de tapissers de Muro (Mallorca). Vuit editorials es van oferir a publicar en castellà aquest còctel de fantasia i aventures inspirat enAvatar,Piratas del CaribeiEl Senyor dels Anells. Després d'editar a Punto Rojo, l'autor busca segell per a la versió catalana.

-Deus haver tret molt bona nota en Llengua i Literatura.

-Un 7.

-¿Has omplert 230 pàgines i només t'han posat un 7?

-La part de redacció se'm dóna bé, però la d'estudiar com un boig no tant. El temps passa molt més ràpid si fas una cosa que t'agrada que si ho fas per obligació.

-Estàs a 2n d'ESO. Entre deures i extraescolars, ¿quan escrivies?

-Escrivia a la meva habitació fins tard a la nit i els meus pares em feien a Tuenti o Facebook.

-¿Com va començar tot?

-Tenia 11 anys i feia sisè de primària. Les notes havien baixat i el pare em va dir que, si seguia així, no aspiraria a res en la vida, que podia donar molt més de mi. Va ser dur sentir-ho i em van venir ganes de mostrar-li que sí que podia fer coses. Vaig pensar com podria soprendre'l i vaig decidir escriure un llibre. Pensava que seria com un càstig, però el que no sabia és que m'ho passaria tan bé.

-¿Havies escrit res abans?

-Sí, quan era petit.

-¿Petit? ¡Si encara ho ets!

-Amb 6 anys escrivia contes de tres o quatre pàgines, però no són res en comparació amb això. Pensava que escriuria un conte normal, de 20 o 30 pàgines, o que em cansaria a la meitat del llibre, però a mesura que anava escrivint m'adonava que les idees venien i que cada vegada estava més a prop del final. Quan el vaig acabar, no m'ho creia ni jo.

-¿I el teu pare?

-Es va passar dues hores a internet buscant d'on l'havia copiat. Suposo que cap pare es pot creure que un fill digui tot d'una que escriurà un llibre i ho faci. «Enhorabona, m'has deixat sorprès -em va dir-. No hauria cregut mai que fossis capaç de fer una cosa així».

-Vius a Mallorca i la novel·la també transcorre en una illa.

-Rozak és una illa, però està més aïllada del món que Mallorca.

-¿En què s'assembla a Muro?

-Vivim en una finca gran que és a la vora del poble. Algunes descripcions dels boscos que hi ha a la novel·la s'assemblen a la naturalesa de casa meva i també alguns animals que apareixen en la història, com una barreja de gos i de gallina, perquè tenim molts gossos i gallines a la finca.

-¿Per què el vas titular Ancestro?

-Els personatges que surten són d'una raça molt antiga. Vaig consultar el diccionari i molta gent sobre quina era la paraula que significa «el més antic de tot». El meu professor em va dir: «Ancestre». I vaig pensar: «Té molta força expressiva i queda bé».

-A Rozak no hi ha crisi.

-No. Veig molta gent que està trista per la crisi i vaig voler crear un lloc on no hi hagués crisi, on la gent fos feliç, on no passés res dolent i tot fos bonic.

-¿Han canviat les teves relacions amb els companys?

-No, seguim sent bons amics, i me n'alegro. No em miren amb cara com si fos Albert Einstein, sinó com un amic normal que ha fet una cosa una mica més extraordinària.

-¿Han llegit Ancestro?

-Bastants, sí. A un dels meus millors amics, a qui no li agrada gens això de llegir, l'hi va passar volant.¡És la primera vegada que li passa amb un llibre!Ancestroés més com un guió de pel·lícula i està dirigit a gent que prefereix jugar amb la consola.

-¿Hi ha alguna cosa que t'agradi tant com escriure?

-Jugar a futbol.

-¿En què ets millor?

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

-Crec que en el futbol.

-Noi, deus ser un crac.