¿Hi ha bons polítics espanyols?

A Espanya li falta, des de fa temps, una generació consistent de bons polítics. Sense aquesta base, no és fàcil que apareguin polítics de categoria. Per això, perquè no s'han presentat a escena uns polítics d'indis­cutible qualitat -en altres països, sí-, poden fer sentir de tant en tant la seva veu uns personatges comAznar.Hi va competir, durant un cert temps,Felipe González,però passada l'empenta més o menys esquerrana i progressista del simpàticFelipe, el nivell polític de les figures espanyoles que el van substituir no crec que sigui gaire estimable.

L'arribada al poder de la mediocritat del Govern aznarià va ser un indici que la nació espanyola no disposava d'una figura amb la suficient capacitat constructiva de característiques europees. Perquè a Europa -a França, a la Gran Bretanya, a Alemanya- sortien líders que feien la sensació de conèixer l'ofici de governar, o almenys que, practicant-lo, eren capaços d'aprendre'l.

Aquí hi havia unAznarde perfil molt elemental -que en l'oposició no ha madurat-, substituït per unRajoyque, com s'ha demostrat, era més una façana que una estructura. Igual que en l'altre gran partit estatal un simpàticZapateroaviat va demostrar que la simpatia era molt poca cosa -visualment agradable, això sí- si no anava acompanyada per la necessària exigència. I ara tenim aquestRajoyque ha acabat donant la imatge d'un respectable notari que va perdent clients.

Notícies relacionades

L’amic Aznar

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

Davant d'això resulta que l'ambiciósAznarcreu que pot revifar tornant a bufar la foguera del sempre útil anticatalanisme. ARajoyja el dóna -i no li falta raó- per extingit. Afegim-hi les idees i l'ambició del ministreWerti ens adonarem que el llenguatge polític espanyol no és l'europeu. És un llenguatge sempre repetit, que ja està molt gastat, i que no serveix per refrescar Espanya de cara al ­futur.

Falta la qualitat de la sàvia modèstia democràtica.