«Reuniré els diners com sigui per seguir estudiant»

Acaba de finalitzar la carrera d'Història de l'Art amb un balanç acadèmic que fa caure d'esquena. Com apremiper la seva dedicació, li han retirat la beca per cursar un màster en Comunicació i Estudis Culturals a la Universitat de Girona.

-El seu expedient: 32 matrícules d'honor i 1 excel·lent en 33 assignatures.¿No hi ha cap error?

-Això és el parcial, ara ja tinc les notes finals.

-No em digui que són millors.

-No n'he fet el recompte, però diria que tinc 34 matrícules d'honor i 2 excel·lents.

-¿És possible?

-Les hi envio per Facebook.

-És que ho diu amb una senzillesa...

-Parteixo amb avantatge perquè vaig entrar a la universitat amb 30 anys. Llegeixo moltíssim, vaig guanyar un concurs i vaig estar becat un any a l'Ateneu Barcelonès, havia escrit diverses novel·les i aquest bagatge literari hi ajuda.

-Tot i així és un cas extraordinari.

-Cada any he anat traient matrícules en tot, excepte els dos excel·lents, que són d'aquest any. Ha sigut la manera de poder-me treure els estudis més barats, perquè amb les matrícules et convaliden el mateix nombre de crèdits l'any següent.

-Ha fet mèrits per seguir estudiant.

-Doncs m'he quedat sense la beca per rendiment acadèmic per als alumnes de màster.

-¡Amb aquest expedient! ¿Per què?

-D'aquest tipus de beques se'n donaven molt poques i la Universitat de Girona (com moltes universitats) les ha retirat. Si jo, amb aquestes notes, tinc aquests problemes, ¿què passarà amb la resta d'estudiants? Són carn de canó. A més, la Generalitat justifica l'augment de taxes dient que una part anirà a beques per rendiment acadèmic i jo, que tinc aquest rendiment, n'estic fora.

-¿Quant costarà el seu màster?

-De 2.500 a 3.000 euros, un import que farà que molta gent no pugui accedir als estudis. Aquest curs hi haurà merder. Molta gent que vol anar a la universitat no hi podrà anar.

-¿Vostè l'haurà de deixar?

-Em vull dedicar a això i fer investigació. Reuniré els diners com sigui per continuar estudiant: diferiré els pagaments, intentaré treballar al departament d'art contemporani… i, si no, aniré a servir cafès a Londres, com va dir el conseller Mena.

-Touché.

-Aconseguiré els diners, però al final això és el menys important. El tema és quanta gent amb notables i excel·lents, gent jove que té més mèrit que jo, no podran estudiar o el preu dels estudis els suposarà una càrrega massa pesada. ¿Així s'aconsegueix un bon rendiment dels estudiants? ¿Treballant 20 hores per pagar-se els estudis?

-¿Com se les ha apanyat aquests cinc anys?

-Treballant els caps de setmana a la biblioteca de la universitat, amb això em mantinc. Molt poca despesa.

-¿Què hauria de ser la universitat?

-S'ha d'abandonar el seu ús com a viver de tècnics i recuperar l'espai de debat, on es produeixi una crítica d'idees. Deixar la jardineria i tornar a l'àgora, que els debats siguin entre iguals i no un jardiner demiürg formant éssers passius.

-De fet, la universitat va néixer amb intenció humanística.

-En canvi es promou una universitat de tècnics. ¿Per què? ¿Deu ser perquè els sectors socials més crítics acostumen a ser els vinculats a les humanitats?

-El campus d'humanitats de la Universitat de Barcelona al Raval sembla una assemblea permanent.

-A Girona passa el mateix. Les facultats d'Història de l'Art, Filosofia i també de Psicologia, que inclou Treball Social, són les que estan fent més soroll quan els governs tendeixen a fer que no hi hagi discrepàncies, que la gent no tingui un punt de vista propi. Igual com s'està creant aquest model d'universitat, s'està creant a propòsit un model similar de societat.

-Escolti, ¿vostè sempre va ser el primer de la classe?

-Vaig ser un cas de fracàs escolar. Per dues raons: una, perquè des que tenia 7 anys volia ser escriptor i no n'hi ha estudis; i dos, perquè quan feia secundària el meu pare, que era empresari, ho va perdre tot, ens van desnonar i vaig haver de posar-me a treballar. Quan em vaig independitzar, vaig fer el curs per amés grans de 25 anys per anar a la universitat.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

-Si en lloc de començar la carrera fa cinc anys ho fes ara...

-No me la podria pagar.