Petit observatori
El vitrall, la llum piadosa
En aquest diari,Gemma Tramullasha publicat una entrevista ambJoan Serra, que continua una de les tradicions artístiques més curioses: la creació i confecció de vitralls. Aquelles vidrieres de colors que hi ha en alguns edificis i que representen els temes més diversos. Els vitralls més coneguts són els que es troben en moltes esglésies i a través dels quals passa la llum exterior.Joan Serradóna una explicació molt il·lustrativa: el vitrall occidental es va inventar en el trànsit entre el romànic i el gòtic. En el romànic, les finestres -de les esglésies- eren molt petites; hi havia tot un món allà dins i no feia falta que hi entrés res de fora. El gòtic demanava una entrada de llum que il·luminés els llibres sagrats, però aquesta llum havia de ser filtrada i sacralitzada. Així va néixer el vitrall, que filtrava la llum profana i la convertia en sagrada.
A Europa he vist vitralls de tota mena, en grans catedrals i en modestes esglésies. He admirat aquells dibuixos, aquelles imatges -a vegades una mica entelades pel pas del temps-, que eren el resultat d'una laboriosa artesania, que havia pintat un artista fins a l'emplomat del vidre. Sembla mentida que s'hagin conservat aquestes creacions del segle XII i XIII. El vidre, encara que sigui tècnicament tractat, és fràgil per definició. El pas del temps i les revolucions n'han destruït molts.
Notícies relacionadesA Catalunya no falten vitralls esplèndids, que no desmereixen dels millors, com ho és el treballadíssim vitrall de la catedral de Chartres. I aquí es va produir una singular renovació dels vitralls en l'època modernista. Els grans arquitectes i artistes de l'època van crear peces extraordinàries. La imatge que tinc més gravada del Palau de la Música de Barcelona és la seva enorme claraboia central, que és una peça original de la vitralleria.
En temps moderns el vitrall no és exclusiu dels temples, i els dibuixos representen animals, paisatges i temes diversos. Però em sedueix l'observació deJoan Serra: «El vitrall filtra la llum profana i la converteix en sagrada». És com dir: dins l'església hi ha un món, fora de l'església n'hi ha un altre. En les modestes ermites la separació és radical. En les parets de pedra només hi ha una escletxa per a la llum diürna. Però en els grans temples cal que hi hagi més claror. Fem-la passar, doncs, que travessi les túniques de vidre dels sants, la figura de la Mare de Déu, l'Anyell de Déu, Crist crucificat. L'invent de la llum elèctrica va incorporar les esglésies al món exterior.
