Petit observatori
L'avorrit divisme de Ronaldo
Em sorprèn no trobar al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans-almenys en l'edició que tinc, del 2007- la parauladiva. És una paraula d'ús habitual, heretada del llatí, que té el corresponent masculí,divo. Totes dues formes derivades dedéus. En canvi, és perfectament admèsdiví, divina, divinitat.
Parlem d'una cantant d'òpera i li diemdiva. També apliquem eldivaa una gran figura del teatre, a qualsevol persona que destaqui en l'àmbit de les arts i que rebi un sentiment d'adoració per la seva qualitat. I a vegades també pel seu caràcter. «Es considera una diva» pot ser interpretat com una crítica a una figura femenina que s'atribueix ella mateixa una categoria que no tothom li reconeix. Encara que més rarament, es qualifica dedivoun home que es dóna molta importància i que presumeix públicament de les seves aptituds.
El futbolistaCristianoRonaldo, del Madrid, s'ha mostrat com un divo quan ha afirmat que sens dubte ell és millor queMessi. Millor ho dubto, però queRonaldopractica el divisme n'estic segur.
És clar que no tothom hi arriba, a la categoria dedivo, em pot dir algun lector que, perquè és del Barça, no tingui gaire simpatia perRonaldo. S'han de reunir altres condicions, a més de ser un gran futbolista o un gran cantant. S'ha de fer visible un punt d'autosatisfacció poc disimulada.
S'ha fet molta sàtira sobre el divisme, sobre la incapacitat d'algunes persones famoses per mantenir-se en una discreta autosatisfacció, a la qual tenen dret. Tan ridícul és infatuar-se com passar-se de modest.
Que el lector em permeti explicar algunes anècdotes de divisme. El famós actorJulián Romea va rebre, en un entreacte, l'empresari, que li va dir: «Don Julián, sembla que des de les últimes files no el senten prou bé». Breu resposta del divo: «Que s'acostin».
Notícies relacionadesAlexandre Dumasva dinar a casa d'un ministre, i en sortir li van preguntar com havia menjat. «Bé, però sense mi m'hauria avorrit molt». I l'última, en una enquesta com les que fan avui. «Senyor Oscar Wilde, ¿quins són, en la seva opinió, els millors cent llibres del món?» Resposta: «¿Els cent...? Fins ara només he escrit cinc llibres».
L'humor pot salvar el divisme. Però em temo que el futbolistaRonaldoparla molt seriosament quan afirma que ell és millor queMessi. El divisme pot ser divertit, però l'enveja sempre és trista.
