Gent corrent gentecorriente@elperiodico.com
«Al roserar et passen totes les preocupacions»
El jardiner feliç. La seva 'oficina' és un parc públic amb 1.800 varietats de roses, l'edèn de Barcelona.
«Al roserar et passen totes les preocupacions»_MEDIA_3 /
El trànsit rugeix a l'extrem oest de la Diagonal però dins del roserar del parc Cervantes s'imposa la refilada dels ocells. José María és el conservador d'aquest mar multicolor on l'aire fa una olor dolça i no de CO2. Que lluny d'aquí que queden la prima de risc, els bons porqueria i els bancs dolents.
-¿Té alguna rosa preferida?
-No, però n'hi ha algunes que m'agraden més que d'altres, com la que es diu Felicitat Perpètua.
-Porti-m'hi. Amb aquest nom, a veure si s'encomana alguna cosa…
-Anem per aquell camí d'allà. És a la pèrgola, a la part alta del roserar. És una rosa petita i és fàcil no veure-la.
-Com la felicitat: tota la vida intentant trobar-la i resulta que la tenies al costat i ni l'havies vist.
-(somriu i de camí a la pèrgola cull una branca trencada) Miri: això és unacydonia. Fa uns codonys preciosos.
-Doncs algú es deu estar posant les botes de codonyat.
-Els ocells. Aquí tenim pomeres, cirerers, caquis… de tots els arbres fruiters que pertanyen a la família de les rosàcies, i els fruits se'ls mengen els ocells. És un plaer seure una estona en un banc i veure menjar els ocellets. Al matí veus conills, esquirols i fins i tot han aparegut un parell d'ànecs.
-Perdoni, ¿ja som a prop de la Felicitat Perpètua?
-Sí, però abans permeti'm que li mostri una altra de les meves roses preferides: les rugoses. Fixi's, és una rosa simple, de cinc pètals.
-¿Entre les 1.800 roses que hi ha al jardí, totes molt sofisticades, la seva preferida és la més simple?
-Aquestes roses són les primeres que van poblar la terra. Després la mà de l'home ha anat pol·linitzant, hibridant, fins a obtenir les milers de varietats actuals. És un roser molt compacte, preciós, que pot arribar a mesurar entre tres i cinc metres i la flor és molt olorosa. Miri, aquí té la seva rosa de la Felicitat Eterna.
-¿On?
-Allà a dalt, a la pèrgola. És una trepadora blanca, petitona. ¿La veu?
-Té raó, és preciosa. ¿I fa molta olor?
-No és una olor d'aquelles tan fortes, sinó una aroma suau i subtil. És una meravella.
-¿També hi ha la rosa dels diners?
-La dels diners no, però la d'Hisenda sí.
-(rialles)
-Es diu així, Hisenda. I no fa mala olor. Hi ha noms molt curiosos: Princesa de Mònaco, Ingrid Bergman, Caputxeta Vermella, Tarda Grisa...
-¿Tarda Grisa?
-Es diu així pel seu color malva grisenc. No és gaire maca, però fa molt bona olor.
-Treballar aquí és un privilegi.
-Ja ho sé, però quan vaig venir a aquest parc no em va fer gràcia.
-¿Per què?
-Vaig entrar a Parcs i Jardins el 1981 i havia estat als jardins de Miramar, al castell de Montjuïc, a Can Sabaté, al parc de les Infantes de les Corts... Quan el 99 vaig entrar aquí, això era un desert, es podia veure el trànsit des de tots els extrems del parc. El roserar estava plantat des del 65 i només hi havia 200 varietats de roses. El parc estava obsolet, però ara és un parc viu, una col·lecció viva, una de les més grans d'Europa.
-Si a vostè el fiquen en una fàbrica el maten.
-Em vaig criar a Extremadura i sóc un home de camp. M'agrada cuidar les plantes, no només els rosers, sinó totes les plantes. Com a conservador d'una secció del districte Quart de Barcelona també em toca fer molta feina de despatx i d'ordinador, però no hi ha dia que no vingui diverses vegades al roserar per admirar tanta bellesa.
-Veure créixer les flors lentament, cuidar-les amb atenció... ¿és terapèutic contra la crisi?
-Sí. Aquest roserar és un altre món, aquí et passen totes les preocupacions. Aquest jardí està dissenyat per trepitjar i per disfrutar-lo. Quan algú arrenca una rosa li dic: 'La rosa que vostè ha agafat ja no la pot veure ningú'. Això és aquí perquè ho disfruti tothom.
Notícies relacionades-Vostè a casa seva deu tenir un verger.
-Només hi tinc el meu hort, on conreo els meus tomàquets, els meus pebrots, els meus carbassons... i un roser, un Crysler Imperial del 1952, que és l'any que vaig néixer. Això és l'únic que tinc. Les plantes són per admirar-les i disfrutar-les i jo les disfruto aquí; a casa no tinc temps.
